ProGestió
Andorra
Sense impost de successions a Andorra, però França de vegades conserva els seus drets. El punt per a les famílies franceses.
Contingut verificat per l'equip jurídic i fiscal de ProGestió Andorra — Darrera actualització:
Una família francesa instal·lada a Andorra sol sentir una promesa senzilla: «aquí, la successió no costa res». És cert, però incomplet. L’absència d’impost andorrà sobre successions i donacions no eximeix automàticament els hereus de les seves obligacions davant el fisc francès. Tot depèn de la residència fiscal del difunt, de la dels hereus, i de la ubicació dels béns. Aquest article detalla el règim andorrà, les regles franceses que sovint continuen aplicant-se, i la manera com una estructuració patrimonial pot articular-se amb els dos sistemes.
El Principat mai ha instaurat un impost sobre successions ni sobre donacions. Aquesta absència de tributació és confirmada de forma concordant pel conjunt de professionals i despatxos especialitzats andorrans: a Andorra no existeix impost sobre el patrimoni ni sobre successions i donacions. Concretament, el Principat no aplica cap tribut sobre la transmissió gratuïta de béns per defunció o per donació entre particulars, i per a un resident andorrà amb patrimoni situat a Andorra, la successió es tributa al 0 %.
Tampoc existeix impost sobre el patrimoni a Andorra, cosa que reforça la coherència del dispositiu: una família que transmet un patrimoni andorrà no pateix ni tributació anual sobre la tinença, ni tributació en el moment de la transmissió.
Aquesta exempció, però, no és un buit jurídic: deriva de l’absència de text que creï aquest impost, i no d’una exempció puntual. El dret successori andorrà mateix està regit per la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que organitza les regles civils de la transmissió (ordre d’hereus, llegats, pactes successoris) sense mai instituir cap gravamen fiscal sobre l’herència.
L’exempció andorrana no és automàtica pel simple fet que existeixi un vincle amb Andorra. Generalment es requereixen dues condicions cumulatives perquè una transmissió escapi a tota tributació, tant a Andorra com en qualsevol altre lloc: el difunt ha de ser resident fiscal a Andorra en el moment de la seva defunció, i els béns heretats han d’estar situats al país (immobles en territori andorrà, comptes en bancs del Principat, etc.).
Al contrari, si l’hereu no és ell mateix resident fiscal andorrà, la situació es complica: si l’hereu no és resident fiscal a Andorra, per exemple si viu i paga els seus impostos a Espanya, pot tenir l’obligació legal de declarar i pagar l’impost sobre successions al seu país de residència sobre els béns heretats a Andorra. Aquesta és exactament la configuració que viuen moltes famílies franceses: el progenitor és resident andorrà, però els fills, ells, continuen vivint i treballant a França. En aquest cas, l’absència de tributació andorrana no protegeix en absolut l’hereu de les regles franceses, que detallem més avall.
L’absència de fiscalitat no significa una llibertat total per disposar dels propis béns. El dret civil andorrà imposa una reserva hereditària en favor dels descendents. Segons la llei sobre la successió per causa de mort, la llei obliga el difunt a reservar com a mínim una quarta part del seu patrimoni als seus descendents. Un mecanisme comparable protegeix el cònjuge supervivent mancat de recursos suficients, en forma de «quarta vidual». Aquest dispositiu de «legítima» i de «quarta vidual» figura explícitament en l’enunciat de la llei andorrana de 2014, que regula les atribucions relatives als llegats, la legítima i el fideïcomís, d’una banda, i d’altra banda els fonaments de la vocació successòria, és a dir la successió contractual, testada i intestada, per finalment regular la legítima i la quarta vidual com a atribucions legals.
Per a una família francesa, això significa que un testament redactat sota llei andorrana no pot desheretar totalment un fill, encara que la lògica fiscal, ella, afavoreixi la plena llibertat de transmissió.
Aquí és on la realitat sovint atrapa les famílies. En absència de conveni fiscal franco-andorrà sobre successions (vegeu més endavant), és el dret intern francès, i en particular l’article 750 ter del Codi general d’impostos, el que determina si França pot gravar una transmissió. El text distingeix tres hipòtesis.
Primer, quan el difunt té el seu domicili fiscal a França, aquest principi val tant per als béns situats a França com per als situats fora de França: és una imposició sobre el patrimoni mundial.
Segon, els drets de successió es deuen a França quan els béns transmesos estan situats a França, independentment del domicili del difunt o de l’hereu. Un pis parisenc heretat per una família instal·lada a Andorra continua, doncs, essent imposable a França.
Tercer, els drets de successió es deuen a França quan béns són rebuts per una persona que té el seu domicili fiscal a França, sota una condició de durada que detallem a la secció següent. Aquesta tercera hipòtesi és la més mal anticipada per les famílies que han deixat França però els fills de les quals hi continuen residint.
La tercera hipòtesi de l’article 750 ter no s’aplica a qualsevol hereu resident francès: suposa una presència fiscal perllongada. Aquesta tercera branca es troba sotmesa a dues condicions cumulatives: l’hereu ha d’estar domiciliat fiscalment a França el dia de la defunció, i haver-ho estat durant com a mínim sis anys en el transcurs dels deu anteriors, durada que no cal que sigui continuada.
Aquesta regla, introduïda per la llei del 29 de juliol de 2011, té un efecte volgudament dissuasiu: si l’hereu o el donatari ha estat domiciliat fiscalment a França almenys 6 anys durant els últims 10 anys, l’article 750 ter 3° del CGI fa imposable a França la totalitat del patrimoni rebut, incloent-hi els béns estrangers d’un difunt estranger.
Concretament: uns pares instal·lats a Andorra des de fa diversos anys, el patrimoni dels quals és exclusivament andorrà, transmeten a un fill que ha romàs a França. Si aquest fill ha estat resident fiscal francès durant almenys sis dels últims deu anys, la totalitat de l’herència rebuda, incloent-hi els actius andorrans, és imposable a França, segons el barem francès de dret comú. Només un fill que no hagi estat resident fiscal francès durant aquest període, o que ell mateix hagi deixat França des de fa prou temps, escapa a aquesta hipòtesi.
Existeix un mecanisme de crèdit d’impost per limitar la doble imposició, però és d’aplicació restringida: l’article 784 A del CGI només contempla l’eliminació de les dobles imposicions en els supòsits previstos en l’1° i el 3° de l’article 750 ter, és a dir quan el difunt tenia el seu domicili fiscal a França, o quan l’hereu o el legatari té el seu domicili fiscal a França. Com Andorra no cobra cap impost successori, aquest crèdit d’impost resta a la pràctica sense efecte per a un patrimoni que ha romàs íntegrament andorrà: no hi ha res a imputar.
Quan França recupera el seu dret a gravar, el barem aplicable és el de dret comú. En línia directa, el barem progressiu té 7 trams, del 5 % al 45 %, després d’una reducció de 100.000 € per fill i per progenitor, renovable cada 15 anys. Entre germans, el règim és notablement menys favorable: només dos trams, 35 % fins a 24.430 € després de la reducció, i després 45 % més enllà. Per als hereus més llunyans, els tipus pugen encara més: els drets arriben al 55 % per als col·laterals fins al 4t grau, i culminen al 60 % per als hereus més llunyans o sense vincle familiar.
Aquest barem s’aplica a Andorra de la mateixa manera que a França si es caracteritza una de les tres hipòtesis de l’article 750 ter: la ubicació andorrana dels actius no hi canvia res.
| Situació | Andorra | França |
|---|---|---|
| Impost sobre successions | Cap, independentment del vincle de parentiu | Progressiu, del 5 % al 60 % segons el vincle de parentiu |
| Impost sobre donacions entre vius | Cap | Mateixos barems que les successions, amb reduccions pròpies |
| Reserva hereditària | Una quarta part del patrimoni per als descendents (legítima), una quarta part per al cònjuge sense recursos (quarta vidual) | Reserva hereditària per als fills, quota disponible variable segons el seu nombre |
| Condició per a l’exempció andorrana | Difunt resident fiscal andorrà + béns situats a Andorra | No aplicable: França grava segons el seu propi dret intern |
| Imposició si l’hereu és resident francès 6 anys de 10 | Sense efecte andorrà | Patrimoni mundial rebut imposable (art. 750 ter 3° CGI) |
Moltes famílies pensen, erròniament, que el conveni fiscal França-Andorra també cobreix les successions. No és així en absolut. El text oficial, publicat per decret, precisa ell mateix el seu àmbit: el conveni s’aplica als impostos sobre la renda percebuts per compte d’un Estat contractant, i els impostos actuals als quals s’aplica són, pel que fa a França, l’impost sobre la renda, l’impost sobre societats i les contribucions sobre l’impost de societats, i pel que fa a Andorra, l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, l’impost sobre la renda dels no-residents, i l’impost sobre les plusvàlues de les transmissions patrimonials immobiliàries. Els drets de successió i de donació no figuren enlloc d’aquesta llista.
Aquest conveni, signat a París el 2 d’abril de 2013, va entrar en vigor l’1 de juliol de 2015, amb aplicació pràctica a partir de l’1 de gener de 2016 per als ingressos concernits. Tracta de les rendes (salaris, dividends, interessos, cànons, plusvàlues professionals), no de la transmissió de patrimoni. En absència de conveni successori, és doncs únicament el dret intern francès, mitjançant l’article 750 ter, el que determina si França pot gravar una successió o una donació que impliqui un resident andorrà.
Davant d’aquest marc, una estructuració patrimonial anticipada sovint canvia les coses, sempre que es raoni a llarg termini. Tres palanques apareixen freqüentment en els expedients seguits per famílies instal·lades a Andorra:
Aquestes decisions han de ser sistemàticament validades cas per cas, ja que la situació personal de cada hereu (residència actual, historial fiscal sobre deu anys, nacionalitat) condiciona el resultat final.
El patrimoni andorrà no escapa, tanmateix, a tota fiscalitat indirecta. Si la successió en si no es tributa, la transmissió de béns immobiliaris pot ser objecte de l’impost andorrà sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, un impost diferent dels drets de successió, que grava la plusvàlua obtinguda en determinades transmissions i no el valor total transmès. Les donacions entre parents propers es beneficien en principi d’exempcions específiques previstes per aquest text, però les modalitats precises (grau de parentiu cobert, condicions de forma) s’han de verificar cas per cas amb un notari andorrà abans de qualsevol acte.
L’escenari més habitual trobat pels despatxos fiscals andorrans és aquest: uns pares traslladen la seva residència fiscal a Andorra, mentre un o diversos fills continuen a França pels seus estudis o la seva carrera. Mentre aquests fills no hagin acumulat sis anys de residència fiscal francesa en els deu anteriors a la defunció o la donació, França no pot reclamar la imposició de la totalitat del patrimoni andorrà rebut; només els eventuals béns francesos resten tributables, en virtut de la segona hipòtesi de l’article 750 ter. Però en el moment en què aquest llindar s’assoleix, la totalitat del patrimoni transmès, incloent-hi els actius andorrans, torna a ser tributable a França segons el barem de dret comú. Es tracta d’un efecte de llindar binari, que mereix ser anticipat abans que es desencadeni, i no després.
Diversos errors es repeteixen regularment en els expedients transfronterers franco-andorrans. El primer consisteix a creure que la instal·lació del difunt a Andorra n’hi ha prou per eximir tots els hereus: això és fals des del moment en què un hereu continua sent resident fiscal francès més enllà del llindar dels sis anys. El segon consisteix a ignorar que els béns immobiliaris situats a França continuen essent sistemàticament tributables a França, independentment de la residència del difunt o dels hereus. El tercer és considerar el conveni fiscal França-Andorra com un escut successori: només cobreix l’impost sobre la renda i els impostos assimilats, no els drets de transmissió a títol gratuït.
Si els meus pares resideixen fiscalment a Andorra, estic automàticament exempt de drets de successió a França? No. Tot depèn de la vostra pròpia residència fiscal. Si no heu estat resident fiscal francès durant almenys sis dels últims deu anys anteriors a la successió, en principi escapeu a la imposició francesa sobre els béns estrangers rebuts. En cas contrari, la totalitat del patrimoni rebut pot ser gravada a França.
Una donació feta des d’Andorra a un fill resident a França és imposable? La donació en si no es tributa a Andorra. Però si el donatari compleix la condició dels sis anys de deu de residència fiscal francesa, l’article 750 ter 3° del CGI s’aplica de la mateixa manera que en matèria de successió: França pot gravar el conjunt dels béns rebuts, segons el barem de les donacions franceses.
Existeix un conveni entre França i Andorra per evitar la doble imposició sobre les successions? No. L’únic conveni fiscal franco-andorrà en vigor, signat el 2013, tracta exclusivament de l’impost sobre la renda i els impostos assimilats. Cap text cobreix els drets de successió o de donació entre els dos països.
Un bé immobiliari situat a França continua sent tributable si tota la família viu a Andorra? Sí. L’article 750 ter del CGI preveu que els béns situats a França romanen imposables a França, independentment del domicili fiscal del difunt o dels hereus.
Es pot desheretar totalment un fill estructurant el patrimoni a Andorra? No. El dret andorrà imposa una reserva d’almenys una quarta part del patrimoni en favor dels descendents (la «legítima»), independentment del contingut del testament.
La donació entre vius és més avantatjosa que la successió a Andorra? En el pla andorrà, les dues operacions es tracten de forma idèntica: cap de les dues es tributa. La diferència es juga sobretot a la banda francesa, segons la residència fiscal del beneficiari en el moment de l’acte.
Xifres i llindars basats en la reglamentació en vigor a la data de publicació (1 d’octubre de 2026), subjecte a canvis legals. A verificar amb el vostre assessor abans de prendre qualsevol decisió.
Per aprofundir-hi: Convertir-se en resident fiscal a Andorra, Tràmit de residència fiscal a Andorra, Holding patrimonial a Andorra, Fiscalitat França-Andorra 2026, Projecció internacional i estructuració patrimonial.
Un primer intercanvi confidencial amb els nostres assessors per avaluar la vostra situació i les vostres possibilitats.
Gràcies! La vostra sol·licitud s'ha enviat correctament. Us respondrem al més aviat possible.
Heu descobert tots els nostres serveis?
Rebre el Manual fiscal d'instal·lació a Andorra
Gràcies! Reviseu el vostre correu, la guia arriba.
