Residència passiva a Andorra: inversió, condicions i tràmits

El contingent anunciat el març del 2026 inclou 163 autoritzacions corresponents precisament a aquesta categoria — aquesta xifra no representa necessàriament les places encara disponibles en el moment de la sol·licitud.

Aquest permís autoritza una persona estrangera a establir la seva residència principal i efectiva a Andorra durant almenys 90 dies l'any, sense exercir-hi activitat laboral o professional. El titular pot, tanmateix, realitzar els actes necessaris per a la gestió del seu patrimoni personal, i la legislació li permet exercir una funció d'administrador no remunerada en una empresa de la qual posseeixi almenys el 50 % del capital o dels fons propis.

Aquesta possibilitat no s'ha d'interpretar com una autorització general per treballar per a aquesta empresa: cal distingir la supervisió i gestió patrimonial d'una participació, la funció no remunerada d'administrador, la direcció operativa diària, la prestació de serveis, i la percepció d'un salari o honoraris — aquestes dues últimes situacions poden requerir una autorització que permeti expressament exercir una activitat.

És compatible el teletreball amb aquest permís? No: aquest estatus no està pensat per a una persona que treballa regularment des del seu domicili andorrà, fins i tot quan el seu ocupador o els seus clients estan establerts a l'estranger. Una activitat professional realment exercida des del Principat s'ha d'estudiar més aviat dins el marc d'una residència activa o d'un estatus de professional amb projecció internacional — la llei sanciona el treball exercit a Andorra amb una autorització de residència sense treball.

La residència passiva pot ser coherent per a un jubilat que viu principalment de les seves pensions i el seu patrimoni, un inversor que no desitja exercir una activitat operativa local, una família amb ingressos regulars, una persona que viu de lloguers, dividends o inversions, un accionista que supervisa el seu patrimoni sense percebre remuneració per una activitat local, o un directiu que ha venut la seva empresa i ja no desitja treballar activament.

Una altra autorització serà generalment més adequada per a un emprenedor que dirigeix diàriament una empresa andorrana, un consultor que treballa des d'Andorra, un assalariat d'una empresa local, un autònom que factura els seus clients des del Principat, un professional liberal, o una persona que desitja crear una activitat operativa — vegeu la nostra guia de residència activa. L'estatus s'ha de seleccionar abans d'organitzar la inversió, l'habitatge i la fiscalitat.

El titular principal ha d'invertir de manera permanent i efectiva almenys 600.000 € en una o diverses categories d'actius andorrans previstes per la llei, amb possibilitat de repartir l'import entre diverses categories.

La combinació escollida s'ha de documentar i conservar durant tota la durada del permís. La inversió s'ha de fer en un termini màxim de sis mesos des de la sol·licitud, prorrogable sis mesos si no s'ha pogut formalitzar per causa de força major o per culpa d'un tercer. Altrament, l'autorització de residència sense activitat lucrativa queda anul·lada.

Els instruments de deute o financers emesos per entitats andorranes, així com els fons d'inversió col·lectiva, només es poden mantenir com a actiu elegible durant un màxim de 36 mesos: en finalitzar aquest període, l'import s'ha de reassignar a una altra categoria prevista per la llei per continuar sent considerat — una reassignació que cal preparar des del principi.

Sí. Els béns immobles situats a Andorra figuren entre les categories d'actius elegibles, amb una restricció important: quan part o la totalitat de la inversió es basa en immobiliari, s'ha de destinar un import estrictament superior a 600.000 € a cada unitat immobiliària adquirida.

Exemple conforme — un pis de 650.000 €: s'assoleix el llindar general de 600.000 € i la unitat també supera els 600.000 €. Exemple no conforme — dos estudis de 320.000 € cadascun: el total arriba a 640.000 €, però cap de les dues unitats no supera els 600.000 €. La condició per bé no es compleix.

Un habitatge situat a Andorra pot, en principi, formar part dels actius considerats — l'adquisició de l'habitatge i la prova de l'allotjament continuen sent, tanmateix, dues verificacions administratives diferents. Una persona no resident, o resident des de fa menys de tres anys dels deu anys anteriors, generalment està subjecta al règim de la inversió estrangera immobiliària: des de febrer del 2026, aquest impost es fixa en 6 % per a una primera unitat dins els límits legals, i en 10 % per sobre — un cost a pressupostar per separat, sense presumir que augmenta el valor considerat per assolir el llindar del permís. Vegeu la nostra guia de fiscalitat a Andorra.

Sí. L'article 96.2 de la llei d'immigració preveu que el titular principal diposita 50.000 € no remunerats davant l'Autoritat Financera Andorrana, i 12.000 € per cada persona a càrrec que obté la residència. Aquests imports es dedueixen de la inversió a fer, i el dipòsit es restitueix en cas de baixa, anul·lació o no-renovació de l'autorització, descomptades les taxes aplicades per l'AFA i les retencions que es puguin produir per incompliment de les obligacions contretes al Principat.

Aquests imports no s'afegeixen a la inversió: en formen part. El titular diposita 50.000 € no remunerats davant l'AFA, més 12.000 € per persona a càrrec, i aquestes quantitats es dedueixen dels 600.000 € a invertir. Se li restitueixen si l'autorització s'acaba —baixa, anul·lació o no-renovació— descomptades les taxes aplicades per l'AFA i les retencions que es puguin produir per incompliment de les seves obligacions al Principat.

El titular principal ha de disposar de recursos anuals superiors al 300 % del salari mínim anual andorrà, incrementats en un 100 % del salari mínim anual per persona a càrrec. Des de l'1 de juliol del 2026, el salari mínim mensual és de 1.568,67 €.

Aquests imports, orientatius a data de 24 d'agost del 2026, evolucionaran a cada revisió del salari mínim. L'expedient pot incloure un certificat de pensió, la declaració fiscal del país de residència anterior, certificats bancaris, justificants de lloguers, dividends o altres ingressos recurrents documentats. La inversió obligatòria i la prova de recursos són dues condicions acumulatives: posseir un patrimoni de 600.000 € no eximeix automàticament de demostrar mitjans anuals suficients.

El candidat i les persones al seu càrrec han de disposar d'una assegurança privada vàlida a Andorra durant tota la durada de l'autorització, que cobreixi el 100 % de les despeses mèdiques o sanitàries a Andorra, així com els riscos d'incapacitat i vellesa segons la situació dels assegurats — es preveu una cobertura mínima adaptada per a menors i majors de 60 anys. Abans de la contractació, cal verificar el territori cobert, les exclusions, les franquícies, els límits, l'hospitalització i la cobertura d'antecedents mèdics; una assegurança de viatge o una cobertura estrangera limitada pot ser insuficient.

El candidat també ha de demostrar que disposa d'un habitatge que compleixi les condicions mínimes d'habitabilitat — títol de propietat, contracte de lloguer, o prova que hi ha una adquisició en curs, a finalitzar en el termini d'un any després de la sol·licitud. Després de la concessió, la inscripció davant el Comú de la parròquia de residència s'ha de fer en el termini d'un mes; en la renovació, l'administració pot sol·licitar el certificat del Comú i les factures d'electricitat, aigua o telèfon per demostrar l'ocupació efectiva.

Sí. Poden obtenir l'estatus de resident a càrrec, entre d'altres, el cònjuge, la parella registrada, els fills menors no emancipats, certs fills majors d'edat amb discapacitat o legalment a càrrec, els fills menors de 25 anys que cursen estudis, certs ascendents dependents, i certes persones sota protecció legal del titular — s'ha de demostrar la dependència econòmica o personal.

Per a cada membre de la llar, cal preveure el dipòsit definitiu de 12.000 €, el suplement anual de recursos, una assegurança conforme, un habitatge adequat, els documents d'estat civil i els documents apostil·lats o legalitzats. L'autorització de la persona a càrrec depèn del manteniment del permís del titular principal i de la continuïtat de les condicions familiars i econòmiques.

Sí. Per al 2026, es va obrir un contingent de 200 autoritzacions de residència sense treball, de les quals 163 són residències sense activitat lucrativa, 10 per a professionals amb projecció internacional, 17 per motius científics, culturals o esportius, i 10 vinculades a determinats centres mèdics o geriàtrics. El nombre de places que queden disponibles s'ha de verificar abans de comprar un bé, subscriure una inversió o iniciar la sortida fiscal: complir una condició financera no permet obtenir un permís quan el contingent està exhaurit.

La sol·licitud segueix deu etapes: verificar l'estatus adequat, comprovar el contingent, construir l'escenari d'inversió, preparar l'origen i la disponibilitat dels fons, organitzar l'habitatge i l'assegurança, reunir els documents personals, presentar l'expedient d'immigració amb reconeixement mèdic, obtenir l'autorització i inscriure's al Comú, i finalment materialitzar la inversió en un termini màxim de sis mesos — prorrogable sis mesos en cas de força major o falta d'un tercer — abans d'aportar els justificants corresponents. La manca de justificants en expirar el termini pot comportar l'anul·lació de l'autorització.

El Servei d'Immigració pot sol·licitar documentació addicional. Els certificats d'antecedents penals han de procedir, en particular, del país d'origen, del país de nacionalitat i dels països de residència implicats.

Per a una persona sola: 600.000 € col·locats en actius andorrans, dels quals 50.000 € immobilitzats en dipòsit davant l'AFA. La totalitat roman al vostre patrimoni —el dipòsit es restitueix en acabar l'autorització, només les taxes de l'AFA queden definitivament adquirides—. Amb una persona a càrrec, el dipòsit passa a 62.000 €, sempre deduïts dels 600.000 € i sempre restituïbles.

No hi ha un termini global garantit: la durada depèn de la disponibilitat del contingent, de la nacionalitat, dels països on cal obtenir els certificats, de les apostil·les, de la preparació bancària, de l'elecció de la inversió, de l'assegurança, de l'habitatge i del reconeixement mèdic. El termini de sis mesos previst per realitzar la inversió no correspon a un termini garantit d'obtenció del permís — es tracta d'un període màxim per materialitzar el compromís assumit. És prudent preveure un projecte organitzat al llarg de diversos mesos.

L'autorització inicial es concedeix per dos anys; en el règim general publicat, la primera renovació es concedeix per dos anys, la segona per tres anys, i les següents es poden concedir per deu anys — poden existir regles diferents derivades de convenis subscrits amb determinats Estats. La renovació s'ha de presentar durant els sis mesos anteriors al venciment, abans de la data de fi del permís, demostrant de manera continuada la residència efectiva, la presència mínima de 90 dies, el manteniment de la inversió, els recursos anuals, l'assegurança i l'habitatge.

Es pot plantejar una modificació de la inversió, però s'han de respectar l'import i les categories elegibles: abans de vendre un immoble, una participació o un producte financer, cal validar el valor de l'actiu de substitució, la seva elegibilitat i el calendari de la substitució — la cartera mai no ha de quedar temporalment per sota del llindar legal sense una substitució organitzada i documentada.

No. Els 90 dies corresponen a la presència mínima prevista per l'autorització d'immigració; la residència fiscal andorrana obeeix a altres criteris. Una persona és resident fiscal, entre altres casos, quan roman més de 183 dies a Andorra durant l'any natural, o posseeix al Principat el nucli principal de les seves activitats o interessos econòmics — la residència del cònjuge i dels fills menors també pot constituir un element de valoració. Una persona que romangui només 90 o 100 dies pot, per tant, continuar sent resident fiscal del seu país d'origen; a la inversa, una presència inferior a 183 dies pot, en determinades circumstàncies, ser suficient per a la residència andorrana quan el centre d'interessos econòmics s'hi troba. Quan dos Estats reclamen la residència, s'han d'aplicar els criteris del conveni corresponent.

Un resident fiscal andorrà està subjecte en principi a l'IRPF sobre els seus ingressos mundials, subjecte a les exempcions, crèdits fiscals i convenis aplicables — la preparació ha de cobrir pensions, dividends, interessos, lloguers estrangers, plusvàlues i obligacions declaratives del país d'origen. Vegeu la nostra guia de fiscalitat a Andorra i la comparativa corresponent al vostre país d'origen.

Una persona que desitgi dirigir diàriament una empresa, facturar prestacions o percebre una remuneració ha d'estudiar la residència activa en lloc d'intentar utilitzar una autorització sense treball. La residència sense activitat lucrativa és, a més, només una de les categories de «residència sense treball»: altres autoritzacions afecten els professionals amb projecció internacional i perfils científics, culturals o esportius, els nòmades digitals o certs programes empresarials, cadascun amb les seves pròpies condicions, dipòsits i contingents. Els antics imports de 47.500 € i 9.500 € que encara es veuen en alguns continguts corresponen a altres categories i no s'han d'aplicar a la residència sense activitat lucrativa.

• apuntar a 1.000.000 € o buscar una «via del Fons de l'habitatge» — el llindar general és de 600.000 € i cap mecanisme amb aquest nom no existeix a la llei
• confondre el llindar general amb el llindar per bé — els 600.000 € són el mínim global, però cada unitat immobiliària considerada ha de superar aquest mateix import
• presentar els 50.000 € com una despesa definitiva, quan es dedueixen dels 600.000 € i es restitueixen en acabar l'autorització
• comprar dos habitatges de 320.000 € pensant que es compleix la condició immobiliària, quan cap unitat no supera els 600.000 €
• confondre els 90 dies amb la residència fiscal, que respon als seus propis criteris (183 dies o centre d'interessos);
• treballar a distància sota un estatus sense activitat;
• ignorar el límit de 36 mesos dels instruments financers sense preveure una reassignació;
• considerar la inversió com l'única condició, quan ingressos, assegurança, habitatge i contingent s'examinen per separat;
• comprar abans de verificar la disponibilitat del contingent;
• descuidar l'impost immobiliari del 6 % o el 10 % en el pressupost d'adquisició;
• vendre un actiu sense organitzar la seva substitució documentada;
• triar la residència passiva únicament per la fiscalitat, sense que l'estatus correspongui al mode de vida real.