Instal·lar-se i emprendre a Andorra

Aquesta pàgina s'adreça a una persona que parteix d'un projecte, una activitat independent o una empresa que encara explota al seu país d'origen, i que es planteja desenvolupar la seva activitat des d'Andorra. El recorregut generalment considerat combina la creació d'una societat, una sol·licitud de residència activa i l'organització d'una base professional — oficina o coworking. La principal dificultat no és administrativa sinó seqüencial: l'ordre en què s'encadenen societat, banc, contingent de residència i habitatge determina si el projecte es desenvolupa en tres mesos o s'encalla durant un any. Una anàlisi personalitzada permet verificar, abans de qualsevol compromís, que la vostra activitat correspon realment al marc andorrà i que el calendari és realista.

El primer aspecte a verificar no és el tipus impositiu sinó la naturalesa de la vostra activitat: una clientela local andorrana, una clientela internacional o una barreja de totes dues no impliquen la mateixa organització, ni la mateixa intensitat de presència al lloc. Un consultor que factura principalment a clients estrangers pot estructurar el seu projecte de manera diferent a un comerciant que busca el mercat local — tots dos solen passar per una societat, però les qüestions de domicili social, oficina i justificació de l'activitat davant l'administració no es plantegen en els mateixos termes.

La majoria dels emprenedors comencen amb una SLU de soci únic: capital de 3.000 €, governança senzilla, adaptada a una activitat portada per una sola persona. L'arribada d'un soci, un inversor o un cofundador transforma el projecte en una SL clàssica — una distinció a anticipar des de la redacció dels estatuts en lloc de corregir després. L'expedient ha de presentar a més un pla de negoci coherent amb l'origen dels fons aportats: una previsió de facturació sense clients identificats, sense experiència demostrada ni estudi de mercat corre el risc de considerar-se insuficient tant per l'administració com pel banc.

La creació de la societat i la sol·licitud de residència activa per compte propi generalment avancen en paral·lel: el fundador ha de posseir més del 34 % del capital, exercir una funció de direcció efectiva i verificar la disponibilitat del contingent abans d'iniciar els tràmits. L'obertura bancària continua sent l'etapa més determinant — cada entitat aplica els seus propis controls KYC, i un expedient incoherent entre el pla de negoci, els estatuts i les explicacions provoca sol·licituds addicionals. L'elecció del domicili social — oficina dedicada, domiciliació o espai de coworking — ha de ser coherent amb l'activitat realment exercida.

Un cop inscrita la societat, cal decidir entre salari, remuneració d'administrador i dividends — una elecció que depèn del nivell de feina real, de la cobertura de la CASS i de la tresoreria disponible, no només de la càrrega fiscal més baixa. La instal·lació del cònjuge i els fills, quan està prevista, s'ha d'integrar en el mateix calendari que la creació de l'empresa: habitatge, escola i reagrupament familiar no s'organitzen després sense pèrdua de temps.

Un consultor francès que factura el 80 % a empreses europees vol crear una SLU, instal·lar-se amb la seva família i emprar una persona. El recorregut generalment combina: constitució d'una SLU amb un objecte social que cobreixi la consultoria internacional, presentació d'una sol·licitud de residència activa per compte propi, obertura d'un compte professional que documenti l'origen dels fons i els contractes existents, elecció d'un espai de coworking per al domicili social, i després organització de l'habitatge familiar en paral·lel al procediment d'immigració — tots dos aspectes avançant junts en lloc d'un després de l'altre.