França vs Andorra 2026: fiscalitat comparada

Comparar la fiscalitat de França i Andorra no consisteix a oposar un tipus francès del 45 % a un tipus andorrà del 10 %. El tipus marginal no és el tipus mitjà, i un canvi de residència no trasllada automàticament tots els ingressos al Principat.

La comparació útil ha d’integrar la residència fiscal, l’origen dels ingressos, la situació familiar, les societats posseïdes, el patrimoni immobiliari i les cotitzacions socials.

Taula comparativa 2026

Element	Andorra	França
Impost sobre la renda	Tipus del 10 %, amb mínims i bonificacions	Escala progressiva del 0 % al 45 %
Rendiments financers	Base de l’estalvi al 10 %, subjecta a exempcions	PFU general del 31,4 % el 2026 o opció per l’escala
Impost sobre societats	Tipus general del 10 %	Tipus normal del 25 %
Tipus reduït societats	Règims i deduccions sota condicions	15 % sobre una primera fracció per a certes pimes
Impost sobre el consum	IGI general del 4,5 %	IVA normal del 20 %
Patrimoni immobiliari	Sense impost nacional general comparable a l’IFI	IFI a partir d’1,3 M€ de patrimoni immobiliari net imposable
Conveni fiscal	Conveni França-Andorra vigent	Conveni França-Andorra vigent

Exemple 1: renda imposable de 100.000 €

Prenem una persona soltera sense fills, amb una renda neta imposable de 100.000 €, sense reducció particular i excloent cotitzacions socials.

A França, l’aplicació de l’escala del 2026 als ingressos del 2025 condueix a un impost brut indicatiu d’aproximadament 24.801 € abans de descompte, reduccions o crèdits.

A Andorra, un càlcul simplificat basat en el mínim personal general de 24.000 €, el tipus del 10 % i la bonificació màxima de 800 € condueix a aproximadament 6.800 €.

Aquest exemple il·lustra una diferència potencial, però no n’hi ha prou per concloure. L’ingrés ha de correspondre realment a l’IRPF andorrà i la persona ha d’haver traslladat la seva residència fiscal de manera efectiva.

Exemple 2: benefici de societat de 100.000 €

Per a una empresa gravada al tipus normal, abans de crèdits i despeses no deduïbles:

Andorra: impost indicatiu de 10.000 €;
França: impost indicatiu de 25.000 €.

No obstant això, una pime francesa elegible per al tipus reduït pot beneficiar-se del 15 % sobre una primera fracció de benefici. A la inversa, una societat andorrana administrada des de França o amb un establiment permanent francès pot continuar sent imposable a França per tota o part de la seva activitat.

Dividends: no comparar només els tipus personals

A Andorra, els dividends distribuïts a una persona física resident per una societat andorrana subjecta a l’impost sobre societats poden estar exempts d’IRPF.

A França, els dividends generalment corresponen al PFU, el tipus global del qual és del 31,4 % des del 2026, tret d’opció per l’escala i situacions particulars.

Per a un dividend procedent d’una societat francesa i pagat a un resident andorrà, cal analitzar:

l’impost ja pagat per la societat;
la retenció en origen francesa;
el conveni fiscal;
la condició de beneficiari efectiu;
el tractament andorrà;
les eventuals normes antiabús.

Què continua sent imposable a França després de la sortida?

El trasllat de residència no elimina els vincles fiscals amb França. Poden continuar afectats, en particular:

els lloguers d’immobles situats a França;
les plusvàlues immobiliàries franceses;
certes remuneracions d’activitat exercida a França;
certs dividends i pensions;
l’IFI sobre els actius immobiliaris francesos;
l’exit tax quan es compleixen les seves condicions.

Una persona que conservi la seva llar, la seva família, la seva activitat principal i el seu centre econòmic a França també pot continuar sent resident fiscal francesa malgrat una targeta de residència andorrana.

Els criteris de residència fiscal

Andorra considera generalment resident fiscal una persona que roman més de 183 dies al seu territori o el nucli principal d’activitats econòmiques o interessos econòmics de la qual s’hi troba.

França examina, entre d’altres, la llar, el lloc de residència principal, l’activitat professional principal i el centre dels interessos econòmics.

Quan tots dos països reclamen la residència, el conveni fiscal utilitza criteris successius per resoldre la situació. Per tant, cal organitzar i documentar:

l’habitatge;
els dies de presència;
la residència de la família;
el lloc de direcció de les empreses;
els comptes bancaris i despeses corrents;
els contractes i funcions professionals.

Quan pot ser coherent Andorra?

Una instal·lació pot ser pertinent quan la persona desitja realment viure al Principat, hi pot dirigir la seva activitat, disposa d’una clientela internacional i accepta traslladar el seu centre de vida.

França pot continuar sent més adequada quan l’empresa, els empleats, els clients, la família i els actius professionals hi romanen duradorament concentrats.

El bon resultat no és el tipus més baix en una taula. És una organització jurídicament defensable, compatible amb el mode de vida i sostenible durant diversos anys.

Preguntes freqüents

N’hi ha prou sempre de passar 183 dies a Andorra? No. També s’han d’examinar els interessos econòmics, la llar i el conveni fiscal.

Permet una societat andorrana facturar a clients francesos? Sí, però s’han de verificar el lloc d’execució, la direcció efectiva i el risc d’establiment permanent francès.

Pot un resident andorrà conservar un pis a França? Sí. Els ingressos, plusvàlues i eventualment l’IFI continuen subjectes a les normes franceses.

Elimina el conveni tota doble imposició? Reparteix els drets de tributació i preveu mecanismes de correcció, però cada ingrés s’ha d’analitzar per separat.

Per saber-ne més: Comparativa Andorra-França, Fiscalitat a Andorra, Residència activa, Residència passiva, Simulador fiscal.