Fiscalitat a Andorra: impostos, tipus i normes essencials

Aquests tipus no representen necessàriament la càrrega fiscal final: la base imposable, les despeses admeses, la situació familiar, les retencions estrangeres, els crèdits fiscals i els convenis poden modificar el resultat.

El tipus del 10 % constitueix la referència principal per a l'IRPF i l'impost sobre societats. Tanmateix, no cal confondre el tipus legal, la base sobre la qual s'aplica, l'import efectivament pagat, les cotitzacions socials i els impostos eventualment retinguts en un altre país.

Per a una persona física, el tipus del 10 % s'aplica després de les reduccions previstes per l'IRPF. Per a una empresa, s'aplica al benefici fiscal, i no a la facturació. Un ingrés estranger també pot haver patit una retenció o un impost al seu país d'origen — un conveni o un crèdit fiscal pot llavors reduir o corregir la doble imposició, sense eliminar-la necessàriament del tot. Les cotitzacions abonades a la CASS corresponen, d'altra banda, a la protecció social i no estan incloses en els tipus d'IRPF o de l'impost sobre societats.

Una persona física pot ser considerada resident fiscal andorrana, entre altres casos, quan roman més de 183 dies a Andorra durant l'any natural, o quan el nucli principal de les seves activitats o interessos econòmics se situa directament o indirectament al Principat. Les absències ocasionals es poden integrar en el càlcul dels 183 dies, tret que el contribuent demostri la seva residència fiscal en un altre Estat.

Una targeta de residència andorrana no basta per si sola per resoldre la qüestió fiscal: cal distingir l'autorització de residència, que permet viure legalment al Principat segons l'estatus obtingut, de la residència fiscal, que determina el país en què la persona tributa per la totalitat o part dels seus ingressos. Quan una persona conserva vincles importants en un altre país, s'han d'examinar en particular l'habitatge realment disponible, la residència de la família, el nombre de dies de presència, el lloc d'exercici de l'activitat, la direcció de les societats i el centre d'interessos econòmics — vegeu la nostra guia de residència a Andorra.

L'IRPF andorrà es basa en el principi de renda mundial: una persona resident ha de tenir en compte els ingressos obtinguts a Andorra però també els procedents d'altres països. La llei distingeix dues grans bases, la distinció de les quals és important perquè el mínim personal i la bonificació no s'apliquen de la mateixa manera a totes dues.

La base general inclou, entre d'altres, els salaris i remuneracions professionals, els ingressos d'activitats econòmiques, les remuneracions vinculades a funcions d'administrador i els ingressos per lloguer immobiliari.

La base de l'estalvi inclou, entre d'altres, els interessos, els dividends que no es beneficien d'una exempció, certs productes financers, així com els guanys i pèrdues patrimonials.

El tipus de l'impost sobre la renda de les persones físiques es fixa en el 10 %. L'IRPF no està construït, per tant, com una escala progressiva clàssica amb tres tipus autònoms del 0 %, 5 % i 10 %: la progressivitat resulta principalment de les reduccions i la bonificació previstes per la llei.

La base general es pot reduir en un mínim personal de 24.000 €, elevat a 30.000 € en cas de discapacitat reconeguda, i que pot arribar fins a 40.000 € en certes situacions — en particular quan el cònjuge o parella a càrrec no percep cap ingrés integrat en la base general. És, per tant, més correcte dir que la base general es beneficia d'un mínim personal de 24.000 €, que afirmar que tots els ingressos inferiors a aquest import es graven automàticament al 0 % — la diferència és important tan bon punt una persona percep diverses categories d'ingressos.

Els ingressos del treball, d'activitats econòmiques i del capital immobiliari poden beneficiar-se després d'una bonificació igual al 50 % de l'impost calculat sobre la base general restant després del mínim personal, amb un límit de 800 €. Permet obtenir un tipus equivalent del 5 % sobre el tram corresponent, comprès en el cas general entre 24.000 € i 40.000 € — no s'aplica quan una persona percep únicament rendiments de l'estalvi.

Exemple simplificat — una base general neta de 35.000 €, sense cap altra reducció particular: base després del mínim personal de 24.000 € = 11.000 €; impost al 10 % = 1.100 €; bonificació del 50 % = − 550 €; IRPF indicatiu = 550 €, és a dir, una càrrega equivalent al 5 % sobre el tram que excedeix el mínim personal. El resultat real pot diferir segons les càrregues, ingressos, inversions, retencions, crèdits fiscals i circumstàncies familiars — una estimació es pot afinar amb el nostre simulador fiscal.

Els rendiments del capital mobiliari i els guanys patrimonials s'integren en la base de l'estalvi, que es beneficia d'un mínim exempt diferent de 3.000 € l'any — i no d'una deducció separada per compte, banc o inversió. El saldo positiu està en principi subjecte al tipus del 10 %, tret d'exempcions particulars.

Els interessos imposables generalment s'integren en aquesta base; es pot aplicar una retenció del 10 % per part del pagador andorrà, amb la possibilitat, sota certes condicions, d'aplicar el mínim exempt a un compte identificat. Els dividends estrangers, en canvi, no es beneficien automàticament de l'exempció reservada a les distribucions andorranes: generalment s'integren en la base de l'estalvi, i quan el país d'origen ja ha retingut un impost, es pot aplicar un mecanisme de correcció de la doble imposició — la deducció correspon a l'import més baix entre l'impost efectivament pagat a l'estranger i l'impost andorrà corresponent a aquell ingrés.

Sí, per a una persona física resident, quan els dividends són pagats per una entitat fiscalment resident a Andorra subjecta a l'impost sobre societats, o per un organisme d'inversió col·lectiva de dret andorrà subjecte a aquest impost — aquesta exempció evita una segona tributació personal del mateix benefici després de la seva tributació a la societat.

Exemple simplificat — una empresa andorrana obté un benefici fiscal de 100.000 €: impost sobre societats al 10 % = 10.000 €, resultat disponible després d'impost = 90.000 €. Distribuït a una persona física resident, aquest dividend pot estar exempt d'IRPF quan es compleixen les condicions legals — sense tenir en compte, en aquest exemple, la remuneració del directiu, les cotitzacions socials, les reserves obligatòries o les regles aplicables a una holding.

El salari retribueix una feina realitzada i s'inclou en la base general de l'IRPF, amb cotitzacions socials. La remuneració d'administrador ha d'estar prevista, documentada i ser coherent amb la feina efectivament realitzada. El dividend retribueix la tinença del capital: no és deduïble per a la societat i només es pot distribuir a partir de beneficis distribuïbles. L'elecció entre aquests tres fluxos no ha de cercar únicament l'impost més baix, sinó també el nivell de feina realitzada, la cobertura social, la tresoreria de l'empresa i les necessitats futures d'inversió — una remuneració professional mai s'ha de substituir artificialment per dividends sense relació amb l'activitat real.

El tipus general de l'impost sobre societats és del 10 %, aplicat sobre la base fiscal determinada a partir del resultat comptable després dels ajustaments legals — mai sobre la facturació. Una despesa ha d'estar vinculada a l'activitat, correctament justificada, comptabilitzada i conforme a les regles de deduïbilitat: les despeses personals del directiu no esdevenen deduïbles simplement perquè les pagui la societat. Les prestacions, préstecs, lloguers i cànons entre societats vinculades han de correspondre a un valor normal de mercat i estar documentats.

Una SL o SLU i una SA o SAU estan totes dues subjectes al mateix tipus general del 10 %: l'elecció de la forma jurídica es basa, per tant, en el capital, el nombre d'inversors i la governança, no en un tipus d'impost diferent. Algunes operacions poden beneficiar-se de règims particulars, mai automàtics — vegeu la nostra guia de holding a Andorra per a les participacions i dividends intragrup.

L'IGI, o Impost General Indirecte, és l'impost andorrà sobre el consum. S'aplica, entre d'altres, als lliuraments de béns, a les prestacions de serveis realitzades per empresaris o professionals i a les importacions.

Una societat andorrana que factura a un client estranger no aplica automàticament un IGI del 4,5 %: cal determinar si el client és una empresa o un particular, el seu país d'establiment, el lloc de realització del servei i si s'aplica una exempció o autoliquidació — la localització fiscal s'ha d'estudiar activitat per activitat. Els lloguers destinats exclusivament a habitatge es beneficien d'un tipus del 0 %, enfront del 4,5 % generalment aplicable als locals comercials.

L'IRNR afecta certes persones físiques o empreses que no resideixen a Andorra però perceben ingressos de font andorrana. El tipus general és del 10 % sobre l'import brut pagat en nombroses situacions, amb tipus particulars, entre d'altres, del 5 % per a certs cànons, de l'1,5 % per a la reassegurança, i una reducció del 20 % de la base bruta per a certs ingressos per lloguer.

Els dividends, interessos i alguns altres rendiments mobiliaris de font andorrana estan actualment exempts d'IRNR — el país de residència del beneficiari els pot, tanmateix, gravar. La remuneració pagada a un administrador no resident per una societat andorrana es considera, en particular, un ingrés de font andorrana i pot tributar al 10 % sobre el seu import brut. Un conveni fiscal pot modificar el dret a gravar o el tipus aplicable.

Plusvàlues mobiliàries — els guanys vinculats a la venda d'accions, participacions o certs organismes d'inversió poden beneficiar-se d'una exempció, en particular quan el contribuent, les persones vinculades i certs membres de la seva família no han posseït conjuntament més del 25 % del capital, els fons propis, els resultats o els drets de vot durant els dotze mesos anteriors a la venda. Més enllà d'aquest llindar, el guany pot continuar exempt si els títols s'han mantingut durant almenys deu anys. Aquesta regla no es generalitza a tots els actius financers: accions, organismes d'inversió, obligacions, productes estructurats o actius digitals segueixen tractaments diferents.

Plusvàlues immobiliàries — des de la reforma de la fiscalitat directa, els guanys immobiliaris s'integren en els impostos directes aplicables al venedor (IRPF, IS o IRNR). Per a un particular, la plusvàlua correspon a la diferència entre el valor de transmissió i el valor d'adquisició incrementat amb les despeses documentades, amb coeficients que redueixen progressivament el guany imposable segons el temps de tinença:

Es pot afegir un recàrrec especial quan es ven un immoble andorrà abans de cinc anys de tinença: 10 % del guany per sota de dos anys, 5 % entre dos i cinc anys. La plusvàlua obtinguda per un resident sobre un immoble situat a l'estranger pot estar exempta d'IRPF andorrà després de deu anys de tinença, però el país on es troba el bé conserva generalment un dret de tributació.

El tipus general de l'ITP (impost sobre transmissions patrimonials) és del 4 %, repartit entre l'1 % per al Govern i el 3 % per al Comú corresponent, tret d'exempcions o tractament per IGI segons la naturalesa de l'operació.

Des del 13 de febrer de 2026, l'impost sobre la inversió estrangera immobiliària es fixa en el 6 % per a la primera categoria d'adquisició prevista per la normativa, i en el 10 % per a les adquisicions de la categoria superior — aquests tipus han substituït els anteriors del 3 % i el 5 %. Per tant, abans de qualsevol adquisició cal verificar l'estatus de residència del comprador, la seva condició d'inversor estranger, el nombre i tipus de béns implicats, així com les exempcions o bonificacions disponibles.

Per a una persona física resident, els ingressos per lloguer s'integren en la base general de l'IRPF, tret de les despeses admeses i les taxes municipals eventuals. Per a una tinença mitjançant societat, la fiscalitat i les obligacions comptables difereixen — vegeu la nostra pàgina de societat patrimonial a Andorra.

El sistema fiscal nacional andorrà actual no inclou un impost general anual sobre el patrimoni comparable als impostos globals sobre el patrimoni existents en alguns altres països. Aquesta absència no significa que el patrimoni escapi a tota fiscalitat: poden subsistir la tributació dels ingressos generats pels actius, les taxes immobiliàries, l'ITP, l'impost sobre la inversió estrangera immobiliària, la fiscalitat de les plusvàlues i els impostos estrangers sobre béns situats fora d'Andorra.

Els béns i drets rebuts per herència, llegat, donació o altra transmissió gratuïta queden fora de l'àmbit de l'IRPF del beneficiari andorrà — cosa que no significa que una transmissió no tingui cap conseqüència fiscal. Cal analitzar, en particular, el país de residència del donant o del difunt, el país de residència del beneficiari, la localització dels béns, una eventual plusvàlua en el donant i els drets aplicables a l'estranger. Una donació d'accions, un immoble o un actiu professional s'ha d'examinar, per tant, abans de realitzar-se, i no després.

Andorra ha subscrit convenis fiscals amb diversos Estats, en particular França, Espanya, Luxemburg, els Emirats Àrabs Units, Malta, Xipre, Portugal, els Països Baixos i altres diversos Estats europeus i internacionals. Un conveni permet determinar quin país pot gravar un ingrés, la retenció màxima aplicable, el mètode de correcció d'una doble imposició i els criteris utilitzats en cas de doble residència — preval sobre les normes fiscals internes ordinàries en el seu àmbit d'aplicació, i l'accés a certs avantatges requereix la presentació d'un certificat de residència fiscal.

Suïssa no figura actualment a la llista oficial de convenis generals contra la doble imposició vigents publicada pel Govern d'Andorra; l'intercanvi d'informació entre tots dos països existeix, tanmateix, en altres marcs.

Sí. Andorra aplica des del 2017 l'estàndard comú de declaració de l'OCDE relatiu a l'intercanvi automàtic d'informació sobre comptes financers, permetent la transmissió recíproca de determinada informació entre administracions fiscals de les jurisdiccions participants. El protocol signat amb la Unió Europea l'octubre de 2025, en vigor des del 2026, adapta l'acord als estàndards internacionals actualitzats i n'amplia l'àmbit a certs actius digitals, monedes electròniques i productes financers emergents.

Andorra no s'ha de presentar, per tant, com una jurisdicció basada en la manca de transparència. Una organització duradora es fonamenta en una residència fiscal real, ingressos correctament declarats, un origen dels fons documentat, una comptabilitat regular i una coherència entre contractes, factures i activitat exercida.

Els tipus generals no basten per decidir una instal·lació: el país d'origen pot continuar gravant certs ingressos, béns immobles, pensions, societats o plusvàlues. Les nostres comparatives detallen les principals diferències segons la vostra situació d'origen.

Cada comparació ha de partir de la vostra situació real: país de residència, família, empreses, clientela, actius i ingressos.

No, la constitució d'una empresa andorrana no trasllada automàticament la residència fiscal del seu directiu ni la tributació de totes les seves activitats cap al Principat. Cal verificar on viu el directiu, on es prenen les decisions, on s'executen les prestacions, on es troben els empleats i si l'empresa té un establiment permanent a l'estranger — una empresa dirigida íntegrament des d'un altre país pot conservar obligacions fiscals en aquell Estat. El procediment complet es presenta a la nostra guia de creació de societat a Andorra.

Una holding pot permetre centralitzar participacions i reinvertir certs dividends o productes de venda dins d'un grup, però no constitueix una solució automàticament exempta: s'han d'analitzar el percentatge posseït, el temps de tinença, la tributació de cada filial, el conveni aplicable, la retenció practicada a l'estranger i el règim general o especial utilitzat.

Per a una persona física, es requereix una declaració d'IRPF, entre altres casos, quan el resident percep ingressos d'activitats econòmiques, almenys 24.000 € d'ingressos bruts del treball o del capital immobiliari, més de 3.000 € de rendiments mobiliaris que no hagin patit retenció, o guanys o pèrdues patrimonials imposables. El període general de declaració va de l'1 d'abril al 30 de setembre de l'any següent al dels ingressos.

Per a una societat, les obligacions inclouen, entre d'altres, portar comptabilitat, conservar els justificants, dipositar els comptes anuals, les declaracions fiscals, la declaració d'IGI quan escaigui, les obligacions socials i l'actualització de la informació jurídica — fins i tot una empresa sense activitat important no s'ha de deixar sense seguiment. El nostre servei de comptabilitat i gestió a Andorra acompanya les empreses després de la seva inscripció.

• considerar la targeta de residència com a prova suficient — el lloc de vida, els dies de presència, la família i els interessos econòmics continuen sent determinants;
• aplicar la fórmula 0 %, 5 %, 10 % a tots els ingressos, quan el mínim de 24.000 € afecta la base general i l'estalvi segueix un tractament diferent;
• considerar tots els dividends com a exempts, quan els ingressos estrangers s'han d'estudiar per separat;
• calcular l'impost sobre societats a partir de la facturació en lloc del benefici fiscal;
• ignorar l'Estat d'origen de l'ingrés — un bé immoble, una pensió o una activitat estrangera pot continuar sent imposable al seu país d'origen;
• utilitzar un conveni fiscal sense certificat de residència;
• crear una societat sense activitat real, mentre la gestió i les operacions s'exerceixen des de l'estranger;
• oblidar les taxes immobiliàries del 2026 en fer una adquisició;
• presentar una donació com a automàticament exempta arreu, sense verificar les regles del país del donant.