Projecció internacional i patrimoni a Andorra

Desenvolupar una activitat des d’Andorra alhora que s’estructura el patrimoni exigeix una visió global. La societat operativa, la residència del directiu, les filials, les inversions, els ingressos familiars i els convenis fiscals estan interrelacionats.

Una projecció internacional des d’Andorra és coherent quan les funcions realment exercides al Principat corresponen a l’organització jurídica anunciada. Una societat no esdevé internacional perquè factura en diverses divises; ha de disposar d’una direcció, mitjans, contractes i fluxos comprensibles.

L’estructuració patrimonial ha de, per la seva banda, preservar la separació entre l’activitat professional, les participacions i els actius familiars.

Els quatre nivells del projecte

Nivell	Pregunta principal
Persona física	On són residents fiscals el directiu i la seva família?
Societat operativa	On es realitzen els serveis i on són els clients?
Grup	Qui posseeix les filials, finança els projectes i pren les decisions?
Patrimoni	Quins actius han de romandre personals, agrupar-se o transmetre’s?

Un error en un d’aquests nivells pot afectar els altres. Per exemple, una holding andorrana pot estar correctament constituïda però perdre la seva coherència si totes les decisions es continuen prenent en un altre país.

Construir una activitat internacional real

Abans de triar una estructura, cal descriure el model econòmic:

• naturalesa dels serveis o productes;
• país dels clients;
• lloc d’execució;
• contractes i mitjans de venda;
• empleats i subcontractistes;
• propietat intel·lectual;
• pagaments i divises;
• inversions necessàries;
• presència física del directiu.

Aquesta cartografia permet identificar els riscos d’establiment permanent, les obligacions d’IVA o IGI, les retencions en origen i els convenis útils.

Direcció efectiva i substància

Andorra considera generalment resident una societat constituïda segons el seu dret, amb domicili social al Principat o que hi exerceix la seva direcció efectiva.

La direcció efectiva no es demostra únicament mitjançant els estatuts. Es basa en els fets:

• lloc de les decisions estratègiques;
• poder real dels administradors;
• preparació dels pressupostos;
• negociació dels contractes;
• control dels comptes bancaris;
• seguiment dels equips;
• conservació dels documents;
• mitjans professionals disponibles.

La substància ha de ser proporcionada. Una agència de consultoria internacional i una holding familiar no necessiten el mateix equip ni els mateixos locals, però cadascuna ha de poder explicar les seves funcions.

Societat operativa, holding i societat patrimonial

Aquestes entitats persegueixen objectius diferents.

La societat operativa factura els clients i suporta els costos de l’activitat.

La holding posseeix participacions, organitza la governança i pot reinvertir dividends o ingressos de vendes.

La societat patrimonial pot posseir certs actius d’inversió, subjecte a verificar la naturalesa dels béns i la fiscalitat dels països implicats.

Reunir totes les funcions en una sola societat redueix el nombre d’entitats, però pot complicar els règims fiscals, la protecció dels actius i una futura venda. Multiplicar les societats sense motiu augmenta els costos i el compliment normatiu. L’arquitectura ha de respondre als fluxos reals.

Organitzar els fluxos entre les entitats

Les operacions intragrup poden incloure:

• dividends;
• aportacions de capital;
• préstecs;
• management fees;
• cànons;
• cessió de personal;
• venda d’actius o títols.

Cada flux ha de tenir una justificació econòmica, un contracte i un mètode de preu. Els dividends no remuneren un servei. Els management fees no substitueixen una distribució. Un préstec no s’ha d’utilitzar com a retirada personal permanent.

El conveni fiscal aplicable i el país d’origen determinen les retencions i obligacions addicionals.

Residència del directiu i mobilitat

Un directiu internacional ha de distingir els seus desplaçaments professionals del seu centre de vida.

La residència fiscal es valora, en particular, a partir de:

• els dies de presència;
• l’habitatge permanent;
• la residència de la família;
• l’activitat principal;
• els interessos econòmics;
• els criteris convencionals.

Una persona pot viatjar regularment conservant el seu centre fiscal a Andorra, però ha de poder demostrar-ho. A la inversa, una targeta de residència no basta quan la família, l’oficina i les decisions romanen a l’estranger.

Estructurar el patrimoni sense barrejar-lo amb l’explotació

Els actius familiars poden incloure:

• participacions en empreses;
• immobiliari;
• cartera financera;
• liquiditat;
• contractes d’assegurança;
• drets de propietat intel·lectual;
• inversions privades.

Cal determinar per a cadascun:

1. el país on se situa;

2. l’ingrés generat;

3. la fiscalitat de tinença i venda;

4. el nivell de risc;

5. la necessitat de liquiditat;

6. l’objectiu de transmissió. Un immoble estranger generalment continua gravat al seu país d’ubicació, encara que el posseeixi una societat andorrana. Una donació de títols pot ser imposable al país del donant o del beneficiari. L’estructura no neutralitza les normes estrangeres.

Convenis fiscals i retencions

Els convenis contra la doble imposició tenen un paper central per als dividends, interessos, cànons, pensions, salaris i beneficis empresarials.

Poden:

• limitar una retenció en origen;
• repartir el dret a gravar;
• definir un establiment permanent;
• resoldre una doble residència;
• preveure un crèdit o una exempció.

No substitueixen la substància ni garanteixen un tipus nul. L’avantatge convencional ha de correspondre al beneficiari real de l’ingrés i a una organització l’objecte principal de la qual no sigui eludir l’impost.

Full de ruta recomanat

1. Cartografiar les persones, societats, països i actius.

2. Definir el model econòmic a tres anys.

3. Identificar les funcions a exercir des d’Andorra.

4. Triar la residència administrativa i fiscal adequada.

5. Separar l’explotació, les participacions i els actius patrimonials quan sigui útil.

6. Verificar els convenis i retencions país per país.

7. Preparar el banc, l’origen dels fons i els contractes.

8. Implementar una governança i un reporting anual.

9. Revisar l’estructura davant qualsevol adquisició, venda o trasllat familiar.

Preguntes freqüents

Basta una clientela internacional per justificar una societat andorrana? No. El lloc de direcció, d’execució dels serveis i els mitjans reals també han de ser coherents.

Cal crear sempre una holding? No. És útil quan hi ha participacions, projectes d’adquisició o una necessitat de governança. Una única activitat pot continuar posseïda directament.

Es pot conservar una societat francesa o espanyola? Sí. Cal organitzar la governança, els dividends, les funcions del directiu i les obligacions locals.

Elimina l’estructuració patrimonial els impostos estrangers? No. Els actius i ingressos sovint conserven una vinculació amb el seu país d’origen o ubicació.

Per saber-ne més: Holding a Andorra, Societat patrimonial, Residència internacional, Fiscalitat a Andorra, Andorra · França, Andorra · Espanya, Andorra · Luxemburg.