L'essencial
Dubai i Andorra atreuen emprenedors internacionals, però responen a projectes molt diferents.
Dubai ofereix un accés privilegiat a l'Orient Mitjà, l'Àsia i l'Àfrica. Andorra està més integrada en l'entorn econòmic europeu i sol convenir a qui desitja romandre a prop de França i Espanya.
La comparació fiscal ha de distingir la tributació personal, l'impost de societats, el règim de les zones franques i el cost real de la substància local. Per comparar la fiscalitat personal i societària a Andorra, la nostra guia dedicada detalla tot el sistema.
Comparació essencial
Els Emirats Àrabs Units no apliquen un impost federal general sobre la renda personal. L'IVA es fixa en el 5 %.
El corporate tax preveu un tipus del 0 % fins a 375.000 AED de benefici imposable i del 9 % per sobre. Per comparar les condicions de presència i inversió, consulteu la nostra guia de la residència passiva.
La zona franca no equival automàticament al 0 %
Una societat implantada en una free zone no es beneficia sistemàticament d'una exempció íntegra.
El tipus del 0 % es reserva al Qualifying Income d'una Qualifying Free Zone Person que compleixi les condicions normatives. El compliment de la substància, la documentació, els preus de transferència i la naturalesa dels ingressos resulta determinant.
Els ingressos no qualificats i certs beneficis atribuïbles a un establiment situat fora de la zona poden estar gravats al 9 %.
Per tant, cal evitar promeses del tipus «societat a Dubai = zero impostos».
Visat de residència i residència fiscal
Un visat emiratí no basta per si sol per demostrar que la persona ha deixat de ser resident fiscal d'un altre país.
L'obtenció d'un certificat de residència fiscal depèn de les normes nacionals i, quan el certificat es destina a l'aplicació d'un conveni, dels criteris convencionals. La presència de 183 dies constitueix una via important, però poden intervenir altres condicions segons la situació.
Una persona que conservi la seva llar, la seva família, la seva activitat principal i els seus interessos econòmics a França o Espanya podria continuar sent considerada resident d'aquest país malgrat el seu visat emiratí.
Quina implantació és més coherent?
Dubai pot ser especialment pertinent per a:
- el comerç amb l'Orient Mitjà o l'Àsia;
- la logística internacional;
- activitats que requereixin un aeroport d'abast mundial;
- certes empreses tecnològiques;
- directius amb una clientela no europea;
- projectes que necessitin l'ecosistema d'una gran metròpoli.
Andorra pot convenir més a les persones que:
- volen viure a prop de França i Espanya;
- treballen principalment amb Europa;
- cerquen un entorn de muntanya i mida reduïda;
- desitgen dirigir personalment una estructura local;
- no necessiten les infraestructures d'una metròpoli internacional.
Cost fiscal i cost d'explotació
El tipus impositiu és només una part del pressupost.
A Dubai, cal incloure:
- la llicència;
- l'elecció entre mainland i free zone;
- l'oficina o el flexi-desk;
- els visats;
- l'assegurança de salut;
- les despeses bancàries;
- les renovacions anuals;
- la comptabilitat i el corporate tax;
- els costos d'habitatge i presència.
A Andorra, el pressupost inclou, entre d'altres, la societat, el domicili social, les autoritzacions, l'eventual residència, la comptabilitat, les cotitzacions socials i l'habitatge.
Per tant, l'elecció correcta es basa en el cost global, no en un eslògan fiscal.
Conveni Andorra-Emirats Àrabs Units
Existeix un conveni fiscal vigent entre els Emirats Àrabs Units i Andorra. Pot ser pertinent per a certs ingressos transfronterers i per determinar la residència convencional.
No obstant això, la seva aplicació exigeix que la persona pugui demostrar la seva residència fiscal a l'Estat corresponent.
Comparar Andorra i Dubai segons la vostra activitat
ProGestió analitza la ubicació dels vostres clients, la vostra residència actual, les vostres necessitats de desplaçament i la vostra organització abans de recomanar una implantació. Voleu una comparativa personalitzada?