Societat patrimonial a Andorra

Una societat patrimonial és una societat la vocació principal de la qual és posseir, administrar i gestionar un patrimoni, en lloc d'exercir una activitat comercial clàssica. Permet centralitzar la tinença de certs actius dins d'una estructura dedicada: organitzar un patrimoni familiar, separar els actius privats de les activitats operatives, preparar una transmissió.

A Andorra, l'estructura pot posseir en particular:

• béns immobles;
• participacions en altres societats;
• una cartera d'inversions i actius financers;
• liquiditat i inversions familiars.

Segons els objectius, es poden estudiar diferents formes — la més habitual és la Societat Limitada (SL), de vegades la SA en configuracions més complexes. L'estructura exacta es determina sempre en funció de la naturalesa dels actius i de la residència fiscal dels socis. Vegeu la comparativa de tipus de societat a Andorra.

Centralitzar la gestió. Quan el patrimoni creix, la tinença a títol personal esdevé complexa. Una estructura única simplifica la gestió de diverses inversions, el seguiment dels ingressos, les adquisicions futures, l'entrada de nous socis i la transmissió progressiva.

Separar el patrimoni personal de les inversions. Un emprenedor pot tenir una societat per a la seva activitat comercial i una estructura diferent per als seus actius patrimonials: millora la claredat global, així com la gestió a llarg termini — i els avatars de l'activitat no contaminen el patrimoni.

El tipus general de l'impost sobre societats andorrà és del 10 %. Atenció, però: això no vol dir que tots els ingressos posseïts a través d'una societat patrimonial es gravin automàticament a aquest tipus — ni que desaparegui tota fiscalitat estrangera. El tractament depèn de la naturalesa de l'ingrés, del país on s'ubica l'actiu, de la residència fiscal del beneficiari, de la participació posseïda, dels convenis fiscals aplicables i de l'estructura triada.

Per tant, una anàlisi prèvia és indispensable abans de qualsevol constitució — és la base del nostre mètode.

Totes dues responen a objectius diferents. La societat patrimonial posseeix i gestiona actius (immobiliari, inversions, liquiditat); la holding posseeix participacions en altres societats — Andorra preveu a més un règim especial, sota condicions, per a les societats de tinença de participacions, que pot permetre una exempció dels dividends de filials. En moltes estratègies, totes dues es complementen:

No hi ha una arquitectura universal: cada estructura ha de correspondre a una realitat econòmica i patrimonial precisa.

Sí — però la ubicació del bé és essencial. Per a l'immobiliari situat a Andorra, la societat pot adquirir i gestionar els béns subjecte a les autoritzacions aplicables. Per a l'immobiliari situat a l'estranger, la creació d'una societat andorrana no trasllada automàticament la fiscalitat de l'immoble: un bé situat a França, Espanya o Suïssa continua subjecte a les normes fiscals locals (ingressos, plusvàlues, tinença). Els convenis fiscals i la legislació de cada país s'han d'estudiar abans de qualsevol reestructuració — vegeu les nostres comparatives Andorra-França i Andorra-Espanya.

Segons el perfil de l'inversor, una societat patrimonial pot centralitzar una cartera: accions, obligacions, liquiditat, inversions financeres. Per a un emprenedor, el patrimoni sol anar més enllà de l'immobiliari: una part important està formada per participacions i accions de societats. La distinció esdevé llavors decisiva: la tinença d'actius patrimonials correspon a la patrimonial, la tinença de participacions operatives correspon més aviat a la holding i el seu règim especial. És precisament aquesta distinció la que guia l'elecció — o la combinació — de les estructures.

La societat es pot finançar mitjançant capital, préstec bancari o compte corrent de soci. Cada solució té conseqüències diferents:

• el capital reforça els fons propis;
• el préstec bancari genera interessos i garanties;
• el compte corrent de soci s'ha de documentar i reemborsar segons condicions coherents;
• un finançament entre societats vinculades ha de respectar el preu de mercat.

Les retirades personals no s'han de confondre amb el reemborsament d'un deute ni amb una distribució. Una comptabilitat clara és indispensable: és l'objecte del nostre seguiment comptable.

No és obligatori ser resident andorrà per posseir una societat a Andorra. Però tenir una societat a Andorra i ser personalment resident fiscal andorrà són dues coses diferents — crear una societat no trasllada la vostra residència fiscal. Per a un projecte internacional coherent, s'estudien conjuntament: la residència del directiu i dels socis, el lloc de gestió efectiva, la substància econòmica, els convenis de doble imposició, la fiscalitat del país d'origen i les normes antiabús.

En molts expedients, l'estructura patrimonial s'inscriu així en un projecte global d'instal·lació: vegeu la guia de residències i en particular la residència passiva, la inversió requerida de la qual, 600.000 €, es pot articular amb els vostres actius andorrans.

En lloc de transmetre individualment diversos actius, la societat permet organitzar progressivament la tinença del capital: entrada dels fills al capital, continuïtat de gestió, repartiment, governança familiar. Andorra no aplica drets de successió ni de donació — però la fiscalitat d'una transmissió pot dependre de diverses jurisdiccions: el país de residència del donant, el del beneficiari i la ubicació dels actius continuen sent determinants. Aquí també, l'estudi previ marca la diferència entre un muntatge sòlid i una mala sorpresa.

Un emprenedor posseeix una societat operativa, diversos immobles, una cartera financera, liquiditat per reinvertir i participacions. Objectiu: creixement, transmissió, i una instal·lació a Andorra en estudi. L'anàlisi patrimonial pot portar a separar quatre funcions:

• Societat operativa — l'activitat comercial o professional;
• Holding — la tinença de les participacions;
• Estructura patrimonial — la tinença de les inversions i actius;
• Persona física — els actius per als quals la tinença directa continua sent pertinent.

Una arquitectura clara, on cada categoria d'actius té el seu lloc.

Abans de decidir entre tinença personal i tinença per societat, el càlcul ha de cobrir tot el cicle de vida de l'estructura:

• capital social;
• constitució i inversió estrangera;
• notari i estatuts;
• transferència dels actius;
• fiscalitat d'adquisició;
• comptabilitat anual;
• banc i domicili social;
• declaracions;
• costos de venda o dissolució.

Una estructura patrimonial només està justificada quan els seus avantatges pràctics i financers superen de manera duradora les seves càrregues.

• crear una societat únicament per buscar un tipus inferior;
• transferir actius sense analitzar la fiscalitat de la transferència;
• descuidar la residència fiscal dels socis;
• ignorar els convenis fiscals internacionals;
• confondre societat patrimonial i holding;
• subestimar les obligacions comptables i declaratives;
• crear una estructura sense substància econòmica suficient;
• allotjar un immoble estranger sense analitzar la fiscalitat local;
• descuidar les normes antiabús del país d'origen.

A ProGestió, prioritzem estructures coherents, documentades i adaptades a la situació real del client — mai productes jurídics prefabricats.