Andorra o Malta: simplicitat fiscal o règim internacional?

Andorra i Malta poden convenir totes dues a emprenedors internacionals, però els seus sistemes fiscals es basen en lògiques diferents.

El règim andorrà privilegia tipus nominals relativament baixos i una estructura fiscal clara. Malta utilitza un sistema més complex que inclou, entre d'altres, la imputació íntegra, reemborsaments potencials als accionistes i, per a certes persones, una tributació basada en els ingressos estrangers transferits al país.

Per tant, la càrrega final no es pot comparar a partir d'un únic percentatge. Per consultar les normes de l'IRPF, l'IS i l'IGI, la nostra guia dedicada detalla el règim andorrà.

El 2026, els tipus maltesos aplicables a les persones físiques van del 0 % al 35 %, amb trams diferents segons la situació familiar.

Les societats malteses estan en principi subjectes a un tipus del 35 %. Després d'una distribució, els accionistes poden, quan es compleixen les condicions, obtenir el reemborsament d'una part de l'impost pagat gràcies al sistema d'imputació maltès. Per entendre el permís passiu andorrà, consulteu la nostra guia dedicada.

El sistema maltès es basa en una tributació inicial de la societat, seguida eventualment d'un reemborsament concedit a l'accionista després de la distribució.

El resultat depèn, entre altres factors:

• de la naturalesa del benefici;
• del compte fiscal utilitzat;
• de la residència de l'accionista;
• de l'elegibilitat per al reemborsament;
• del calendari de distribució;
• de la documentació;
• de les normes estrangeres aplicables a l'accionista.

Aquest mecanisme pot reduir la càrrega econòmica final, però comporta més administració i pot crear un desfasament de tresoreria.

Des del 2025, Malta també preveu una opció de tributació final del 15 %, anomenada FITWI, subjecta a condicions i amb un període de compromís. Aquesta opció no s'ha de presentar com un tipus automàtic aplicable a totes les empreses.

Certes persones residents a Malta però no domiciliades poden tributar segons el principi de la remittance basis.

En general, cal distingir:

• els ingressos de font maltesa;
• els ingressos estrangers transferits a Malta;
• els ingressos estrangers conservats a l'estranger;
• els guanys de capital estrangers;
• l'estatus de residència i domicili de la persona.

Aquest règim és tècnic i no significa que tots els ingressos estrangers escapin automàticament a l'impost.

Andorra aplica una lògica diferent: un resident fiscal tributa en principi per la seva renda mundial, segons les categories, exempcions i reduccions previstes per l'IRPF.

Malta pot ser pertinent per a activitats que requereixin un entorn anglòfon, socis internacionals o certs marcs normatius específics.

Andorra pot ser més coherent per a una estructura dirigida directament pel seu soci, amb presència local i una activitat de serveis o comerç compatible amb el territori.

En tots dos casos, cal preveure:

• una direcció efectiva;
• una comptabilitat completa;
• un compte bancari o de pagament;
• una adreça adequada;
• contractes coherents;
• documentació sobre l'origen dels fons;
• el compliment de les obligacions de substància.

El tipus general de l'IVA maltès és del 18 %, enfront d'un tipus general d'IGI del 4,5 % a Andorra.

No obstant això, el tipus indicat per si sol no determina el tractament d'una operació. Les prestacions internacionals, els serveis digitals, les vendes a distància i les operacions immobiliàries s'han de localitzar segons les normes aplicables.

Existeix un conveni contra la doble imposició vigent entre tots dos Estats.

Pot intervenir, en particular, per a dividends, interessos, cànons, ingressos professionals i situacions de doble residència.

ProGestió compara la simplicitat del marc andorrà amb els mecanismes maltesos segons la vostra activitat, els vostres ingressos estrangers i la vostra organització patrimonial. Voleu que s'analitzi el vostre projecte?

Sol·licitar l'anàlisi del meu projecte