ProGestió
Andorra
Expedient, dipòsit davant l'AFA, revisió mèdica, terminis i renovació: com es desenvolupa realment una sol·licitud de residència a Andorra.
Contingut verificat per l'equip jurídic i fiscal de ProGestió Andorra — Darrera actualització:
Triar entre residència activa i residència sense activitat lucrativa és una decisió de fons. Presentar-la és un exercici administratiu, amb els seus documents, els seus terminis i els seus motius de denegació. Aquest article tracta del segon: què espera realment el Servei d’Immigració d’un expedient, en quin ordre s’encadenen les etapes i què fa que una sol·licitud prosperi o torni. La tria de l’estatus es tracta en altres articles, enllaçats al final.
Un advertiment de mètode abans de començar. El marc andorrà es va reformar el 2025 i els imports exigits —dipòsit i inversió— van evolucionar amb aquell moviment. A continuació descrivim els mecanismes tal com figuren als textos i a les fitxes oficials del Govern, sense avançar cap xifra que no hàgim pogut confirmar en una font primària actualitzada. Els llindars vigents s’han de verificar a la data de presentació.
Aquestes regles es basen en el Decret 407/2025 del 12 de novembre del 2025, el text refós de la llei qualificada d’immigració i el Decret 74/2026 de l’11 de març del 2026, detallats a les seccions següents. Xifres verificades a data de setembre de 2026.
L’expressió «residència passiva», encara molt estesa, ja no correspon al vocabulari oficial. El Govern d’Andorra classifica ara aquestes autoritzacions sota la denominació residència sense treball, amb una fitxa administrativa pròpia per a l’autorització inicial i una altra per a la renovació.
Aquesta família abasta diverses situacions diferents: la residència sense activitat lucrativa en sentit estricte, la residència per a professionals amb projecció internacional, la residència per raons d’interès científic, cultural o esportiu, i la residència vinculada a l’ingrés en un centre geriàtric o de cures privat. El tronc comú del tràmit és el mateix; els documents complementaris difereixen.
El marc reglamentari actual es basa en el reglament de les autoritzacions d’immigració de residència sense treball aprovat pel Decret 407/2025 del 12 de novembre del 2025, en el text refós de la llei qualificada d’immigració publicat per decret legislatiu del 6 de febrer del 2019, i en el reglament de quota adoptat pel Decret 74/2026 de l’11 de març del 2026.
Una confusió apareix en gairebé tots els expedients: creure que l’autorització d’immigració determina la residència fiscal. Són dos ordres jurídics diferents.
L’autorització de residència sense treball imposa un compromís de residència efectiva a Andorra d’un mínim de 90 dies per any natural. Aquest llindar és administratiu: condiciona el manteniment del títol, res més.
La residència fiscal, en canvi, es determina amb altres criteris, entre els quals l’estada de més de 183 dies i el nucli principal dels interessos econòmics. Una persona pot, doncs, complir perfectament el seu compromís de 90 dies i no ser reconeguda com a resident fiscal andorrana —o veure-ho qüestionat per un altre Estat—. Val la pena entendre-ho abans de presentar l’expedient, no després.
La fitxa oficial del Govern enumera la documentació general, «amb efectes enunciatius i no limitatius»: el Servei d’Immigració en pot demanar més. La base inclou:
Per als fills a càrrec s’hi afegeixen un certificat de naixement i, per als menors de setze anys, el llibre de vacunes i un certificat mèdic.
És un dels punts més subestimats. L’expedient exigeix un certificat d’antecedents penals del país d’origen, del país de nacionalitat i dels països de residència. Una persona nascuda en un país, nacional d’un segon i que hagi residit en un tercer n’ha d’aportar tres, no un.
A això s’hi suma una declaració jurada relativa als antecedents penals, diferent dels certificats mateixos.
El termini d’obtenció d’aquests documents al país d’origen és la primera causa de retard d’un expedient. Es posa en marxa abans que tota la resta.
Tots els documents oficials lliurats per autoritats estrangeres s’han de presentar o bé autenticats amb la postil·la del Conveni de l’Haia, o bé degudament legalitzats.
Aquesta exigència s’aplica als certificats d’estat civil, als extractes d’antecedents i a les partides de naixement. Allarga sensiblement el calendari quan algun dels països implicats no és part del Conveni, perquè aleshores cal passar per la via consular.
El sol·licitant ha de demostrar documentalment que té la propietat o el lloguer d’un habitatge que reuneixi les condicions mínimes d’habitabilitat requerides.
Hi ha una alternativa per a qui encara no ha adquirit: es pot justificar que els tràmits d’adquisició s’han iniciat, sempre que concloguin en el termini d’un any a comptar de la presentació de la sol·licitud de residència. No és, doncs, un ajornament indefinit, sinó un venciment ferm inscrit a l’expedient.
Un compromís d’habitatge i un certificat de domicili figuren entre els documents esperats.
El titular principal ha de demostrar ingressos anuals superiors al 300 % del salari mínim anual vigent, incrementats en un 100 % d’aquest mateix indicador per cadascuna de les persones al seu càrrec.
La fitxa oficial dona la fórmula de càlcul: salari base × 12 mesos × 3 per al titular principal. L’import absolut depèn, per tant, del salari mínim andorrà aplicable l’any de la sol·licitud, cosa que explica que no se’n pugui citar cap xifra fixa duradora.
La prova es fa, entre altres mitjans, mitjançant certificat de pensió de jubilació o d’invalidesa, declaració de renda de l’any anterior al darrer país de residència i les certificacions bancàries corresponents.
A l’expedient hi figuren dos documents financers diferents, que sovint es confonen.
El primer és la documentació per a la liquidació del dipòsit davant l’AFA, l’Autoritat Financera Andorrana. Es tracta d’un dipòsit no remunerat, acreditat mitjançant un document emès per una entitat bancària del Principat. Aquest dipòsit no és una despesa: es dedueix de l’import a invertir i es restitueix si l’autorització s’acaba —baixa, anul·lació o no-renovació—, descomptades només les taxes aplicades per l’AFA i les retencions que es puguin produir per incompliment de les obligacions contretes al Principat.
El segon és el compromís d’inversió en actius andorrans. El reglament del novembre del 2025 enumera les categories d’actius elegibles: béns immobles, participacions socials, instruments de deute, títols de deute d’administracions públiques, productes d’assegurança de vida i dipòsits no remunerats davant l’AFA. El reglament no en fixa l’import: remet a la llei d’immigració.
Les dues obligacions són acumulatives, i el manteniment de la inversió es torna a comprovar en la renovació.
L’expedient inclou un apartat d’informació sobre la revisió mèdica i consentiment a les proves mèdiques. La visita mèdica forma part, doncs, del tràmit mateix, i no d’una formalitat posterior opcional.
Per als fills a càrrec menors de setze anys, el llibre de vacunes i un certificat mèdic s’exigeixen en el moment de la presentació.
Obtenir l’autorització no tanca el tràmit. El titular s’ha d’inscriure al Comú de la parròquia on resideix en un termini màxim d’un mes a comptar de la data de concessió de l’autorització d’immigració, i justificar aquesta inscripció dins el mateix termini.
A més, cal aportar un certificat del Comú dins els tres mesos següents a l’obtenció de l’autorització. Tots dos venciments corren després de la decisió favorable i s’obliden sovint.
El Servei d’Immigració no publica cap termini global, i seria enganyós avançar-ne un. El calendari real es descompon més aviat així:
| Etapa | De què depèn |
|---|---|
| Recollida dels documents estrangers | Termini d’expedició d’antecedents i partides, després postil·la o legalització |
| Constitució dels documents andorrans | Habitatge, cobertura d’assegurança, obertura bancària per al dipòsit |
| Presentació i instrucció | Integritat de l’expedient; qualsevol document absent en suspèn l’examen |
| Revisió mèdica | Convocatòria pel servei competent |
| Concessió i inscripció al Comú | 1 mes per inscriure’s, 3 mesos per al certificat |
| Adquisició de l’habitatge, si escau | 1 any des de la presentació de la sol·licitud |
La variable dominant gairebé mai no és andorrana: és el temps que triga el país d’origen a lliurar i legalitzar els seus documents.
La sol·licitud de renovació s’ha de presentar durant els sis mesos anteriors al venciment, i imperativament abans de la data d’expiració de l’autorització que es pretén renovar.
El sol·licitant ha d’acreditar que ha establert la seva residència principal i efectiva al Principat a comptar de la data d’inici si es tracta d’una autorització inicial, o de la darrera renovació en els altres casos. A l’expedient de renovació s’hi afegeixen el certificat de residència del Comú, un justificant de domicili recent —darrer rebut, factures d’electricitat, telèfon o aigua—, la prova que la cobertura d’assegurança segueix vigent, la demostració renovada del llindar de recursos i el compromís de presència d’un mínim de 90 dies l’any.
Per a la residència sense activitat lucrativa en concret, s’exigeix un document conforme es manté la inversió en actius andorrans.
S’hi aplica una taxa, publicada al llistat de tarifes del Govern.
Els motius de denegació o de bloqueig més freqüents gairebé mai no són de fons:
Cap d’aquests punts no depèn d’una apreciació discrecional. Són verificacions d’integritat, i es preparen.
La residència sense treball permet treballar a Andorra? No. És precisament allò que la distingeix de la residència i treball. Un projecte que impliqui una activitat remunerada a Andorra o la direcció operativa d’una societat andorrana correspon a un altre estatus.
Amb 90 dies n’hi ha prou per ser resident fiscal andorrà? No. Els 90 dies són un compromís administratiu lligat al títol de residència. La residència fiscal es determina amb altres criteris, entre els quals l’estada de més de 183 dies i el nucli principal dels interessos econòmics.
Cal tenir ja un habitatge en el moment de presentar la sol·licitud? No necessàriament. Es pot justificar que els tràmits d’adquisició estan iniciats, sempre que concloguin dins l’any següent a la presentació. Un lloguer conforme a les condicions d’habitabilitat també serveix.
Es retorna el dipòsit davant l’AFA? Sí. Es restitueix en cas de baixa, anul·lació o no-renovació de l’autorització, descomptades les taxes aplicades per l’AFA i les retencions que es puguin produir per incompliment de les obligacions contretes al Principat. A més, es dedueix de l’import a invertir, no s’hi afegeix.
Quant de temps cal preveure en total? No hi ha cap termini oficial publicat, i el factor determinant és aliè a Andorra: l’obtenció i la posterior legalització dels documents als països d’origen, de nacionalitat i de residència. Per aquí cal començar.
Què passa si la sol·licitud de renovació es presenta tard? S’ha de presentar imperativament abans de la data d’expiració. Una autorització caducada exigeix una sol·licitud de regularització, que requereix una carta motivada relativa a la caducitat.
Per aprofundir: Totes les residències a Andorra, Residències a Andorra el 2026: estatus i condicions, Residència activa o passiva: com triar, Viure a Andorra i ser resident fiscal, Fiscalitat a Andorra.
Un primer intercanvi confidencial amb els nostres assessors per avaluar la vostra situació i les vostres possibilitats.
Gràcies! La vostra sol·licitud s'ha enviat correctament. Us respondrem al més aviat possible.
Heu descobert tots els nostres serveis?
Rebre el Manual fiscal d'instal·lació a Andorra
Gràcies! Reviseu el vostre correu, la guia arriba.
