ProGestió
Andorra
Comparativa pràctica entre residència activa i passiva a Andorra per triar l'estatus adaptat al teu perfil i objectius.
Contingut verificat per l'equip jurídic i fiscal de ProGestió Andorra — Darrera actualització:
Triar entre residència activa i residència passiva a Andorra no és només una qüestió administrativa. Aquesta decisió condiciona el teu dia a dia, les teves obligacions fiscals, la teva capacitat de treballar al territori i l’import de les inversions a preveure. Assalariat en mobilitat, directiu d’empresa, inversor o jubilat: cada perfil té prioritats diferents, i l’estatus més adequat no sempre és el que sembla més evident a primera vista. Aquest article proposa una graella de lectura pràctica per identificar els criteris que realment fan decantar la balança, sense pretendre substituir un estudi personalitzat.
La residència activa s’adreça a les persones que exerceixen una activitat professional a Andorra, ja sigui com a assalariat d’una empresa local, directiu d’una societat andorrana o treballador independent. Suposa una presència efectiva al territori i una implicació en la vida econòmica del país.
La residència passiva, al contrari, no permet exercir cap activitat professional remunerada a Andorra. S’adreça a les persones que volen establir la seva residència fiscal al Principat sense treballar-hi: rendistes, jubilats, inversors que viuen de rendes del capital, o persones amb ingressos generats a l’estranger.
Aquesta distinció inicial orienta gairebé tota la resta: obligacions d’inversió, presència mínima al territori, tràmits associats, i compatibilitat amb un projecte professional.
Abans de qualsevol altre paràmetre, una pregunta senzilla permet decidir en la majoria dels casos: el teu ingrés principal provindrà d’una activitat exercida a Andorra?
Si la resposta és sí —creació d’una societat, lloc assalariat en una empresa andorrana, activitat liberal exercida localment— la residència activa s’imposa gairebé de manera natural. La residència passiva no permet aquest tipus d’activitat i no seria adequada.
Si la resposta és no —els ingressos provenen d’inversions, d’immobles llogats a l’estranger, d’una pensió de jubilació o de dividends d’una societat sense activitat operativa a Andorra— la residència passiva esdevé la via lògica, sempre que es respectin les condicions associades.
Les situacions intermèdies, especialment per als directius que gestionen una societat activa alhora que conserven ingressos patrimonials importants, mereixen una anàlisi específica, ja que l’elecció de l’estatus pot tenir conseqüències sobre l’estructuració de tot el patrimoni.
Per a un assalariat que s’incorpora a una empresa establerta a Andorra, o que preveu ser-hi contractat, la residència activa vinculada a una activitat per compte d’altri és generalment l’únic estatus pertinent. Implica un contracte de treball amb un empresari andorrà i una afiliació al règim de seguretat social local.
Aquest perfil ha d’anticipar alguns punts: la recerca d’un habitatge, l’obtenció efectiva del lloc de treball abans de poder formalitzar el tràmit, i el temps necessari per obtenir les autoritzacions. L’assalariat no té cap elecció a arbitrar entre estatus: la seva situació professional determina directament el règim aplicable.
El directiu d’empresa es troba sovint al centre de la reflexió. Si crea i gestiona activament una societat andorrana —ja sigui una SL o una SA— la residència activa per compte propi és la via natural. Suposa una inversió en la societat, una implicació real en la seva gestió, i el respecte de les obligacions pròpies d’aquest estatus.
Alguns directius, però, volen separar la seva activitat operativa de la seva situació personal, per exemple quan la societat és gestionada per un tercer o quan l’activitat principal roman a l’estranger. En aquest cas, la residència passiva pot considerar-se, sempre que els ingressos percebuts a Andorra no derivin d’una activitat professional exercida localment.
Aquest punt mereix una atenció particular: la frontera entre gestió patrimonial i activitat professional pot ser prima, especialment quan hi ha estructures com una holding implicades. Es recomana una anàlisi cas per cas abans de decidir.
L’inversor que percep ingressos del seu patrimoni —immobiliari, mobiliari, participacions en societats sense activitat operativa andorrana— s’orienta en general cap a la residència passiva. Aquest estatus està dissenyat específicament per a aquest tipus de perfil.
La residència passiva imposa, però, condicions que no s’han de subestimar: una inversió mínima a Andorra, una presència física mínima al territori cada any, i de vegades un dipòsit de garantia. Aquests requisits varien segons la subcategoria de residència passiva de què es tracti i evolucionen amb el temps; cal verificar-los amb precisió abans de qualsevol compromís.
L’inversor que també preveu una activitat econòmica a Andorra —creació d’una societat patrimonial o d’una holding amb una substància real al lloc— ha de reconsiderar la hipòtesi de la residència activa, especialment si aquesta estructura esdevé la seva activitat principal.
Per a un jubilat que percep una pensió i no vol exercir cap activitat professional a Andorra, la residència passiva correspon generalment millor a la seva situació. Permet residir al país sense les limitacions lligades a la gestió d’una activitat econòmica local.
Aquesta elecció suposa, tanmateix, anticipar alguns aspectes pràctics: l’accés al sistema de salut andorrà, les modalitats de transferència dels ingressos de la pensió, i el respecte dels criteris de presència mínima al territori. Un jubilat que preveiés iniciar una activitat complementària, encara que fos modesta, a Andorra hauria de reconsiderar el seu estatus abans de comprometre’s.
| Criteri | Residència activa | Residència passiva |
|---|---|---|
| Activitat professional a Andorra | Autoritzada i generalment requerida | No autoritzada |
| Públic destinatari | Assalariats, directius, independents | Inversors, rendistes, jubilats |
| Inversió financera | Variable segons l’estatus i l’activitat | Inversió mínima sovint exigida |
| Presència física mínima | Generalment més exigent | Llindar mínim a respectar cada any |
| Vincle amb una societat andorrana | Freqüent, especialment per als directius | Possible sense rol operatiu |
| Compatibilitat amb ingressos estrangers | Possible de manera complementària | Nucli del model |
Aquesta taula dona una orientació general. Els llindars precisos, els imports d’inversió i les durades de presència evolucionen i s’han de confirmar en el moment del tràmit.
L’estatus de resident, actiu o passiu, no determina per si sol la fiscalitat aplicable, però influeix directament en la naturalesa dels ingressos percebuts i, per tant, en el seu tractament. Un resident actiu que percep un salari o beneficis d’una activitat professional andorrana tributa segons les regles aplicables als ingressos d’activitat. Un resident passiu, els ingressos del qual provenen principalment del seu patrimoni, s’emmarca en un règim diferent, especialment pel que fa a la declaració d’ingressos de font estrangera.
En ambdós casos, la residència fiscal andorrana implica trencar, en les condicions previstes, amb la residència fiscal anterior, especialment per a les persones procedents de França o d’Espanya. Aquest punt és determinant i s’ha de verificar amb cura, ja que els convenis fiscals i les regles de no doble imposició varien segons el país d’origen.
Diverses situacions es repeteixen regularment en els expedients de persones que preveuen instal·lar-se a Andorra. El primer error consisteix a triar la residència passiva mentre es preveu, de fet, exercir una activitat remunerada al territori. Aquesta incoherència pot fragilitzar tot l’expedient.
El segon error afecta els directius que subestimen el nivell d’implicació operativa requerit per a la residència activa lligada a una societat, i que es troben amb dificultats per justificar una presència real i una gestió efectiva.
Finalment, alguns candidats a la residència passiva negligeixen les obligacions de presència mínima al territori, tot i que són essencials per mantenir l’estatus al llarg del temps. Aquestes obligacions s’han d’integrar des de la fase de reflexió, i no descobrir-les després.
L’elecció inicial no queda necessàriament fixada per sempre. Una persona instal·lada en residència passiva pot, més endavant, voler crear una societat i passar a un estatus de resident actiu. Al contrari, un directiu pot, després de la cessió de la seva activitat, plantejar-se mantenir la seva residència sota una forma passiva. Aquestes transicions són possibles però impliquen tràmits específics i s’han d’anticipar amb prou antelació, especialment quan ja hi ha estructures com una holding o una societat patrimonial en marxa.
Tenint en compte els reptes fiscals i administratius lligats a l’elecció de l’estatus, un acompanyament personalitzat permet evitar els errors de trajectòria més costosos. L’anàlisi ha de tenir en compte la situació professional actual, els ingressos previstos, el país de residència fiscal d’origen i els projectes a mitjà termini, ja sigui creació d’empresa, estructuració patrimonial o simple instal·lació personal.
Es poden combinar residència activa i ingressos passius importants? Un resident actiu pot percebre ingressos complementaris del seu patrimoni. El que compta és la naturalesa de l’activitat principal declarada i el respecte de les regles pròpies de l’estatus triat. Es recomana una anàlisi individual en cas d’ingressos patrimonials significatius.
La residència passiva permet crear una societat a Andorra? No permet exercir una activitat professional operativa remunerada al territori. La tinença de participacions sense rol de gestió activa pot, segons els casos, seguir sent compatible, però aquest punt s’ha de verificar amb precisió abans de crear cap societat.
Quant de temps cal romandre físicament a Andorra segons l’estatus triat? Els requisits de presència mínima difereixen segons si es tracta d’una residència activa o passiva, i evolucionen amb el temps. És imprescindible verificar els llindars vigents en el moment del tràmit en lloc de confiar en informacions generals.
Un assalariat pot triar la residència passiva en lloc de la residència activa? No. L’estatus de residència està lligat a la naturalesa real de l’activitat. Un assalariat que exerceix una feina a Andorra correspon a la residència activa, independentment de les seves preferències personals.
Què passa si ja no es respecten les condicions de l’estatus triat? L’incompliment de les condicions vinculades a l’estatus, ja sigui de presència mínima, d’inversió o de naturalesa dels ingressos, pot posar en qüestió el manteniment de la residència. Es recomana un seguiment regular de la situació per evitar aquest tipus de dificultat.
L’elecció de l’estatus té impacte en la fiscalitat de les societats detingudes a l’estranger? Sí, indirectament. La naturalesa de l’estatus de residència influeix en la manera com els ingressos lligats a aquestes estructures s’han de declarar i tractar a Andorra. Es recomana un estudi conjunt de la situació personal i de les estructures detingudes.
Es pot canviar d’estatus després d’uns anys de residència a Andorra? Un canvi d’estatus és possible en funció de l’evolució de la situació professional o patrimonial, però implica tràmits específics i no s’ha d’improvisar.
Per aprofundir-hi: Residència activa a Andorra, Residència passiva a Andorra, Viure a Andorra com a resident fiscal, Residència a Andorra, Acompanyament per perfil.
Un primer intercanvi confidencial amb els nostres assessors per avaluar la vostra situació i les vostres possibilitats.
Gràcies! La vostra sol·licitud s'ha enviat correctament. Us respondrem al més aviat possible.
Heu descobert tots els nostres serveis?
Rebre el Manual fiscal d'instal·lació a Andorra
Gràcies! Reviseu el vostre correu, la guia arriba.
