6 errors que fan fracassar una instal·lació a Andorra

Cada any, emprenedors, autònoms i famílies comencen la seva instal·lació a Andorra pensant que ho han previst tot. Després l’expedient bancari s’allarga, l’habitatge promès cau, o l’estatut de residència triat no correspon a l’activitat real. Aquests errors d’instal·lació a Andorra no es deuen a la complexitat del dret andorrà, sinó a un encadenament d’etapes mal ordenades. Aquí teniu els sis paranys més freqüents observats sobre el terreny, i com evitar-los.

Per què tantes instal·lacions pateixen retards

Andorra no és una jurisdicció on un s’“instal·la” d’un dia per l’altre. Residència, habitatge, societat i compte bancari formen una cadena: cada etapa depèn de l’anterior, i un baló mal preparat bloqueja tota la resta. La reglamentació, a més, s’ha endurit el 2026, amb la Llei 2/2026, del 22 de gener del 2026, de continuïtat i consolidació de les mesures per al creixement sostenible, publicada al BOPA núm. 15 del 12 de febrer del 2026 i en vigor des del 13 de febrer del 2026. Aquest text ha endurit diversos vessants de la immigració, de la inversió estrangera i de la fiscalitat immobiliària. Qui ignora aquestes evolucions s’exposa a paranys de trasllat a Andorra molt més costosos que un simple retard de planificació.

Error núm. 1: subestimar els terminis administratius i els contingents

El primer error és creure que la residència i el permís de treball s’obtenen en poques setmanes. En realitat, Andorra funciona per contingents anuals per a la residència i el treball per compte propi. Per al 2026, el Govern d’Andorra ha aprovat un nou reglament que estableix un contingent general de 250 permisos de residència i treball per compte propi per a l’any, dels quals una part reservada a les professions liberals i la resta a altres situacions. Aquest contingent es pot esgotar molt ràpid: una setmana després de l’obertura del contingent general d’immigració 2026, la meitat dels 900 permisos previstos ja estaven compromesos, segons la premsa local.

Un cop obtinguda la reserva de contingent, s’obre un termini per finalitzar l’expedient: tres mesos per a les professions qualificades i sis mesos per als processos d’inversió estrangera o de creació d’empresa. Passat aquest termini, la reserva cau i cal tornar a començar. Molts promotors de projecte descobreixen aquesta restricció massa tard, després d’haver assumit ja despeses d’habitatge o de societat. Anticipar aquests terminis reglamentaris forma part dels consells per instal·lar-se a Andorra més sovint negligits.

Error núm. 2: no anticipar l’habitatge

El mercat de lloguer andorrà està tens, especialment a les parròquies més sol·licitades. Molts candidats a la instal·lació inicien els tràmits de residència o de creació de societat abans d’haver assegurat un habitatge, quan la majoria de procediments d’immigració exigeixen la presentació d’un contracte de lloguer o d’un títol de propietat a Andorra per constituir l’expedient. Buscar un habitatge amb urgència, un cop l’expedient administratiu ja en curs, posa el candidat en posició de feblesa davant els propietaris i pot fer perdre el benefici d’un contingent o d’un termini ja iniciat. L’ordre correcte és l’invers: assegurar primer una solució d’habitatge, encara que sigui temporal mitjançant un espai de coworking o un lloguer de curta durada durant la fase de prospecció, i després iniciar els tràmits de residència.

Error núm. 3: triar l’estatut de residència equivocat

Andorra distingeix diverses vies d’accés a la residència, i confondre els criteris d’elegibilitat és un dels errors d’instal·lació a Andorra més costosos de corregir a posteriori.

La residència activa s’adreça a qui exerceix realment una activitat al territori, assalariada o autònoma, amb afiliació a la CASS i presència efectiva. La residència passiva, en canvi, s’adreça a les persones que viuen de les seves rendes sense activitat professional andorrana. Des de la Llei 2/2026, les seves condicions han canviat clarament: l’import mínim d’inversió en actius andorrans per als residents passius passa de 600.000 a 1.000.000 d’euros, amb, en cas d’inversió immobiliària, un mínim per unitat (pis o casa) que ara ha de superar els 800.000 euros. Hi ha, tanmateix, una alternativa: l’import d’inversió requerit es pot reduir a 400.000 euros si el capital s’afecta, directament o indirectament i de manera permanent, al Fons d’Habitatge andorrà.

A això s’hi afegeix un dipòsit davant l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), el règim del qual ha canviat el 2026: per als permisos de residència i treball per compte propi, així com per a la residència sense activitat lucrativa, l’import de 50.000 euros deixa de ser un simple dipòsit reemborsable i esdevé un pagament definitiu i no reemborsable a l’Estat, transmès al ministeri de Finances. La mateixa regla s’aplica a l’import de 12.000 euros per persona a càrrec, en el marc de la residència passiva. Hi ha, tanmateix, una excepció per als creadors d’empresa: l’exempció del pagament dels 50.000 euros subsisteix, per als sol·licitants de residència i treball per compte propi, per a societats constituïdes al voltant de projectes d’economia digital, d’emprenedoria o d’innovació.

Finalment, la presència física mínima difereix segons l’estatut: 90 dies l’any per a la residència passiva, 183 dies l’any per a la residència activa. Confondre aquests dos règims, o triar la residència passiva pensant poder exercir-hi una activitat professional andorrana, condueix a una denegació o a una regularització forçada. La tria s’ha de fer en funció del projecte real, no de l’import més accessible a curt termini.

Error núm. 4: optar pel tipus de societat equivocat

Crear una societat andorrana sense haver comparat les formes jurídiques disponibles és un altre error clàssic. Les dues formes comercials més habituals són la societat de responsabilitat limitada (SL) i la societat anònima (SA). El capital social mínim per a una SL és de 3.000 euros i per a una SA de 60.000 euros, segons la informació del Govern d’Andorra. Una SLU (SL unipersonal) i una SAU (SA unipersonal) existeixen també, amb els mateixos llindars de capital però un únic accionista.

La tria entre aquestes formes depèn de la naturalesa de l’activitat, del nombre de socis, i de les perspectives de captació de fons o de transmissió. Una SL triada per reflex pel seu capital més baix pot resultar inadequada si el projecte preveu ràpidament diversos inversors o una estructuració patrimonial més sofisticada. A la inversa, constituir una SA quan l’activitat segueix sent modesta immobilitza inútilment 60.000 euros de capital. Aquesta tria s’ha de fer abans de la constitució, no corregir-la a posteriori mitjançant una transformació de societat, sovint més llarga i més costosa que una bona anàlisi inicial.

Error núm. 5: presentar un expedient bancari incomplet

L’obertura d’un compte bancari professional o personal a Andorra és una etapa que bloqueja molts expedients, no perquè sigui impossible, sinó perquè està mal preparada. Els bancs andorrans apliquen procediments de compliment estrictes, amb justificació detallada de l’origen dels fons, de l’activitat professional i del vincle amb Andorra. A més, tots els bancs exigeixen una entrevista presencial per a la primera obertura de compte d’un no-resident, cosa que imposa un desplaçament impossible d’improvisar a última hora.

Un expedient bancari incomplet, ja sigui per manca d’un justificant d’ingressos, d’una prova d’origen de fons o d’un document traduït, pot retardar l’obertura diverses setmanes, i per tant retardar en cascada el dipòsit del capital social d’una societat o el pagament de la inversió requerida per a una residència. Preparar aquest expedient amb antelació, amb l’ajuda d’un professional que conegui les expectatives precises de cada entitat, evita un coll d’ampolla que afecta gairebé tots els perfils, tant emprenedors com famílies.

Error núm. 6: estructurar el patrimoni abans d’haver posat els fonaments

L’últim error, més discret però igual de costós, consisteix a muntar una holding o una estructura patrimonial complexa abans fins i tot d’haver estabilitzat la residència i l’activitat a Andorra. Alguns candidats a la instal·lació, seduïts pels avantatges fiscals andorrans, creen una arquitectura de societats des dels primers mesos, sense substància real ni activitat efectiva al territori. Aquesta precipitació exposa a dos riscos: una requalificació per part de l’administració fiscal del país d’origen, que pot considerar que la residència fiscal no ha canviat realment, i una estructura andorrana sobredimensionada respecte de les necessitats reals del projecte.

La seqüència correcta consisteix a estabilitzar primer la residència i l’activitat operativa, i després plantejar-se una estructuració patrimonial o una holding un cop els fluxos reals, les necessitats de transmissió i la fiscalitat del país d’origen estiguin clarament identificats. Una estructuració precipitada es corregeix difícilment: dissoldre o reestructurar una societat mal calibrada té un cost, administratiu i fiscal, sovint superior al d’un termini de reflexió de pocs mesos.

Taula comparativa: residència activa o passiva, què canvia amb la Llei 2/2026

Criteri	Residència activa (compte propi)	Residència passiva (sense activitat lucrativa)
Activitat exigida	Sí, activitat real a Andorra	No
Presència mínima	183 dies l’any	90 dies l’any
Inversió mínima	Lligada a la societat creada (capital SL/SA)	1.000.000 € en actius andorrans, o 800.000 €/unitat immobiliària, o 400.000 € via el Fons d’Habitatge
Dipòsit AFA	50.000 €, no reemborsable, amb exempció possible per a projectes tecnològics	50.000 € (+ 12.000 €/persona a càrrec), no reemborsable
Contingent 2026	250 permisos (dels quals 50 reservats a professions liberals)	Sotmès a contingent diferent

La llista de verificació a seguir abans de traslladar-se

Abans d’iniciar qualsevol tràmit, és útil verificar, en ordre: l’estat de la quota vigent i els terminis que imposa, l’estatut de residència realment adaptat al projecte (actiu o passiu), la disponibilitat d’un habitatge o d’una solució temporal, el tipus de societat pertinent si es preveu una activitat, la preparació completa de l’expedient bancari, i finalment la necessitat o no d’una estructuració patrimonial en aquesta fase. Tractar aquests sis punts en desordre és la causa més freqüent de retard o fracàs d’un projecte d’instal·lació.

Un últim punt mereix atenció: la coordinació entre els diferents intervinents. Gestoria, notari, banc i, si escau, assessor fiscal del país d’origen han de treballar sobre un calendari comú. Un expedient d’inversió validat pel banc però arribat massa tard per respectar el termini de reserva de contingent, o una societat constituïda abans que el compte bancari associat estigui operatiu, provoquen el mateix resultat: un projecte que es retarda per raons purament logístiques, quan cada etapa presa aïlladament s’ha desenvolupat correctament. Sovint és aquesta manca de coordinació, més que la complexitat d’un tràmit en particular, la que transforma una instal·lació en una cursa d’obstacles.

Preguntes freqüents

Quant de temps cal preveure per a una instal·lació completa a Andorra? El termini depèn de l’estatut previst i de la disponibilitat dels contingents anuals. Un cop obtingut un contingent, el sol·licitant disposa de tres mesos per a les professions qualificades i de sis mesos per als processos d’inversió estrangera o de creació d’empresa per finalitzar l’expedient.

Es pot combinar societat i residència passiva? No. La residència passiva es reserva a les persones que no exerceixen cap activitat professional andorrana. Exercir una activitat real obliga a passar a una residència activa, amb afiliació a la CASS.

El dipòsit de 50.000 euros a l’AFA és recuperable? Des de la Llei 2/2026, no en el cas general: aquest import deixa de ser un dipòsit reemborsable i esdevé un pagament definitiu a l’Estat, excepte si l’autorització inicial és denegada.

Cal desplaçar-se a Andorra per obrir un compte bancari? Sí. Tots els bancs exigeixen una entrevista presencial per a la primera obertura d’un no-resident, cosa que imposa planificar aquesta cita amb prou antelació.

Quina és la diferència de capital entre una SL i una SA? El capital social mínim és de 3.000 euros per a una SL i de 60.000 euros per a una SA. La tria depèn de la naturalesa de l’activitat i de les perspectives d’evolució del projecte.

Per què esperar abans de crear una holding? Una estructuració patrimonial posada en marxa abans que la residència i l’activitat estiguin estabilitzades sovint manca de substància real, cosa que exposa a un risc de requalificació per part de l’administració fiscal del país d’origen.

Què passa si el contingent de residència s’esgota abans de presentar l’expedient? La sol·licitud ha d’esperar l’obertura d’un nou contingent, cosa que pot ajornar el projecte diversos mesos. Per això es recomana verificar l’estat del contingent vigent abans d’assumir despeses d’habitatge o de constitució de societat.

Xifres i llindars basats en la reglamentació vigent a la data de publicació (15 d’octubre del 2026), sota reserva d’evolucions legals. Cal verificar-ho amb el vostre assessor abans de prendre qualsevol decisió.

Per aprofundir-hi: Residència a Andorra, Residència activa o passiva, com triar, Compte bancari a Andorra per a no residents, Tipus de societat a Andorra, Holding a Andorra, quan és realment útil.