ProGestió
Andorra
Societat o autònom, IRPF, IGI, cotitzacions CASS: com estructura fiscalment la seva instal·lació un freelance a Andorra.
Contingut verificat per l'equip jurídic i fiscal de ProGestió Andorra — Darrera actualització:
Un consultor, un desenvolupador o un creador de contingut que es planteja Andorra fa gairebé sempre la mateixa pregunta: cal crear una societat o instal·lar-se com a autònom? La resposta depèn de la xifra de negocis, del tipus de clients i del grau d’estructuració desitjat. Però abans de decidir, cal entendre tres peces reglamentàries que s’apliquen de manera diferent segons l’estatut escollit: l’IRPF sobre la renda, l’IGI sobre l’activitat, i les cotitzacions CASS. Són aquests tres elements els que determinen el cost real de la instal·lació, molt més que l’únic argument del “tipus del 10%” sovint destacat.
Un independent que s’instal·la a Andorra pot triar entre dues estructures jurídiques diferents.
La primera és l’exercici per compte propi (autònom), sense societat: el professional factura en nom propi, declara el seu rendiment net d’activitat econòmica a l’IRPF i cotitza a la CASS sobre aquesta base. És la via més senzilla en el pla administratiu, adequada a una activitat individual sense treballadors.
La segona consisteix a crear una societat mercantil, normalment una SL (societat limitada), que factura els clients, es paga un salari d’administrador subjecte a l’IRPF i a les cotitzacions socials, i distribueix el saldo en dividends. El capital social mínim per a una SL és de 3.000 euros, i de 60.000 euros per a una SA, segons la informació publicada pel Govern d’Andorra sobre la constitució de societats.
L’elecció entre les dues opcions no és només una qüestió de cost de constitució: condiciona també la via d’obtenció de la residència, el règim d’imposició aplicable i la manera com es tributa finalment la renda personal.
Tant si s’exerceix com a autònom com si es percep un salari des de la pròpia societat, la renda personal percebuda per un resident fiscal andorrà està subjecta a l’IRPF (impost sobre la renda de les persones físiques). Les persones físiques residents fiscals en territori andorrà tenen l’obligació de presentar la declaració d’aquest impost si obtenen rendes d’activitats econòmiques, sigui quin sigui el seu import.
El barem s’estructura en tres trams. El tipus de tributació de l’IRPF és del 10%. Ara bé, el tipus equivalent serà del 5% per a les rendes compreses entre 24.000 i 40.000 euros, aplicat en forma de bonificació màxima de 800 euros. A la pràctica, això significa:
| Tram de renda anual | Tipus efectiu |
|---|---|
| 0 € a 24.000 € | 0% |
| 24.000 € a 40.000 € | 5% |
| Més de 40.000 € | 10% |
Aquest barem s’aplica a les rendes del treball, a les rendes d’activitats econòmiques (el cas de l’autònom) i a les rendes del capital immobiliari. Les rendes del capital mobiliari segueixen una lògica una mica diferent: els primers 3.000 euros de rendes de l’estalvi estan exempts, i per sobre d’aquest llindar, les rendes de l’estalvi es graven a un tipus fix del 10%. És justament el que fa interessants els dividends andorrans per a un consultor estructurat en societat: els dividends de societats andorranes percebuts per residents fiscals andorrans estan exempts d’IRPF.
Concretament, per a un consultor que factura 60.000 € de renda neta mitjançant una societat andorrana, l’estratègia fiscal consisteix sovint a triar entre salari (subjecte a l’IRPF progressiu i a les cotitzacions CASS) i dividends (exempts un cop pagat l’IS per la societat). Aquesta decisió s’ha de calibrar amb un assessor fiscal, ja que condiciona també el nivell de cobertura social.
Si l’independent tria la via de la societat, els seus beneficis estan subjectes a l’impost sobre societats (IS) abans de qualsevol distribució. Segons la informació publicada pel Govern d’Andorra, el tipus general de gravamen per als obligats tributaris de l’impost sobre societats és del 10%. Existeixen tipus reduïts per a certes activitats específiques (comerç internacional, innovació), però la seva aplicació concreta depèn de condicions precises que s’han de verificar cas per cas abans de qualsevol planificació.
Optar per una societat implica també una comptabilitat formal, comptes anuals i un dipòsit al Registre de Societats — obligacions que l’exercici com a autònom no imposa.
L’IGI (impost general indirecte) és l’equivalent andorrà de l’IVA. L’IGI és l’impost que grava el consum mitjançant la tributació de les lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzades per empreses o professionals, així com de les importacions de béns.
Andorra aplica diversos tipus segons la naturalesa de l’operació:
No tenen la consideració d’empresaris o professionals als efectes d’aquest impost les persones l’import de les lliuraments de béns i prestacions de serveis de les quals no superi la suma anual de 40.000 euros, excepte si opten expressament per ser considerades com a tals. Un freelance que comença amb una xifra de negocis modesta pot, doncs, quedar fora de l’àmbit de l’IGI mentre es mantingui per sota d’aquest llindar — un punt important per a un consultor en fase de llançament.
Per sobre d’aquest llindar, la immatriculació a l’IGI es torna obligatòria. També existeix un règim simplificat: hi poden accedir els empresaris o professionals l’import de les lliuraments de béns i prestacions de serveis realitzats dels quals no superi la suma anual de 100.000 euros, amb sol·licitud prèvia mitjançant un formulari específic.
La periodicitat de les declaracions depèn de la xifra de negocis: una xifra anual de negocis inferior a 250.000 euros implica una declaració semestral (juliol i gener); per sota de 3.600.000 euros, la declaració és trimestral; a partir de 3.600.000 euros, esdevé mensual.
La CASS (Caixa Andorrana de Seguretat Social) és l’organisme que cobreix la salut, la maternitat i la jubilació a Andorra. Tot independent hi està obligatòriament afiliat. Els treballadors que exerceixen per compte propi tenen l’obligació de cotitzar des de l’inici i fins al cessament de l’activitat econòmica. En cas de constitució d’una societat, aquesta obligació no comença immediatament: l’obligació de cotitzar comença 30 dies naturals després de la inscripció al Registre de Societats.
La base de cotització no és un import fix: es calcula en relació amb el salari global mensual mitjà constatat l’any anterior, segons diversos trams. Els treballadors han de cotitzar segons les bases de cotització previstes per la Llei 11/2023, que són del 25%, 50%, 62,5%, 75%, 100%, 125% i 137,5% del salari global mensual mitjà de l’any anterior, en funció de la renda neta declarada i, segons els casos, de la xifra de negocis.
Sobre la base oficial publicada per la CASS, s’obtenen els imports següents per a la cotització al 100%:
| Tram de cotització | Base de cotització | Cotització mensual |
|---|---|---|
| 25% | 668,13 € | 146,99 € |
| 100% | 2.672,52 € | 587,95 € |
Aquests imports resulten d’un tipus total aplicat del 10% per a la branca general i del 12% per a la branca de jubilació, sobre la base de cotització de 2.672,52 €, és a dir, una cotització total de 587,95 € al tram del 100%. Els trams reduïts (25%, 50%, 62,5%, 75%) són opcionals i estan subjectes a condicions de renda, mentre que els trams superiors (125%, 137,5%) són obligatoris per sobre de certs llindars de renda neta o de xifra de negocis.
Per a un consultor que comença la seva activitat amb rendes modestes, la possibilitat de cotitzar sobre una base reduïda alleugereix sensiblement la càrrega social dels primers mesos. En canvi, un freelance ja consolidat ha de verificar si no cau en l’obligació de cotitzar en els trams majorats.
No hi ha una resposta universal, però alguns referents pràctics permeten orientar la decisió.
L’exercici com a autònom convé bé a un freelance que comença, la xifra de negocis del qual es manté moderada, que no factura a clients que exigeixin una estructura societària, i que vol limitar els tràmits comptables. La renda neta es grava directament a l’IRPF segons el barem vist anteriorment, i les cotitzacions CASS segueixen els trams presentats.
La societat esdevé pertinent quan l’activitat es desenvolupa, quan el consultor vol triar entre salari i dividends per optimitzar la seva fiscalitat personal, o quan aspira a obtenir la residència activa per la via de la inversió en una societat andorrana en lloc de la via de la professió liberal.
Viure a Andorra com a independent suposa obtenir una autorització de residència i treball per compte propi. El Govern d’Andorra distingeix dos casos principals en aquest procediment.
Via 1 — mitjançant una societat. Cal haver obtingut l’autorització d’inversió estrangera corresponent per constituir una societat andorrana en la qual es té una participació superior al 34%, haver constituït legalment la societat de referència, exercir una funció en l’òrgan d’administració d’aquesta societat, i dipositar efectivament a l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), en el mateix moment de presentar la sol·licitud, la suma de cinquanta mil (50.000 euros) no remunerats.
Via 2 — com a professional liberal. Per a un consultor, advocat, arquitecte o qualsevol professió reglamentada, la via alternativa consisteix a obtenir l’autorització d’exercici de la professió liberal davant el Govern i, si escau, inscriure’s al col·legi professional corresponent, en un termini de tres mesos després de presentar la sol·licitud.
En tots dos casos, l’autorització inicial es concedeix per un any, i és renovable. La primera autorització és d’un any, renovable tres vegades per períodes de dos anys; transcorreguts set anys, les renovacions successives es concedeixen per períodes de deu anys, excepte acords bilaterals específics. La residència ha de ser efectiva i permanent: el titular es compromet a establir el seu domicili real a Andorra, condició indissociable de la residència fiscal mateixa.
Un creador de contingut o un desenvolupador que factura clients situats fora d’Andorra queda subjecte a les mateixes regles: IRPF sobre la renda mundial, IGI sobre les prestacions facturades (si se supera el llindar de 40.000 €), cotitzacions CASS obligatòries. La localització dels clients no canvia res respecte de la subjecció andorrana, sempre que el prestador sigui resident fiscal a Andorra. En canvi, la naturalesa internacional de la clientela pot tenir un impacte en el tractament de l’IGI segons el lloc de consum del servei — un punt que mereix una anàlisi individualitzada amb un assessor fiscal, especialment per a les prestacions digitals transfrontereres.
Tant si es tracta d’un autònom com d’una societat, una comptabilitat rigorosa és indispensable: condiciona el càlcul de la renda neta subjecta a l’IRPF, la base de cotització CASS, i la declaració d’IGI si escau. Una societat, a més, ha de dipositar comptes anuals al Registre de Societats. Aquestes obligacions, encara que més lleugeres que a França o a Espanya, no s’han de subestimar: un error de declaració pot comportar una regularització sobre diversos exercicis.
| Criteri | Autònom (compte propi) | Societat (SL) |
|---|---|---|
| Capital requerit | Cap | 3.000 € mínim |
| Imposició de la renda | IRPF (0% / 5% / 10%) | IS (10%) i després IRPF sobre el salari, dividends exempts |
| IGI | Aplicable per sobre de 40.000 €/any | Aplicable per sobre de 40.000 €/any |
| CASS | Trams del 25% al 137,5% del salari global mensual mitjà | Igual, sobre el salari d’administrador, a partir de 30 dies després de la immatriculació |
| Via de residència | Professió liberal | Inversió (participació > 34% + dipòsit AFA) |
Diversos paranys es repeteixen sovint entre els independents que s’instal·len sense acompanyament. El primer és subestimar l’IGI pensant que només afecta els comerços físics: quan la xifra de negocis supera els 40.000 € anuals, la immatriculació esdevé obligatòria, sigui quina sigui la naturalesa del servei. El segon és confondre el tipus d’IRPF anunciat del 10% amb el tipus realment pagat, quan el barem progressiu redueix sovint la càrrega efectiva molt per sota per a rendes moderades. El tercer és triar una base de cotització CASS per defecte sense verificar si és aplicable un tram reduït, cosa que pot representar una diferència de diversos centenars d’euros al mes.
Pot un freelance francès o espanyol facturar des d’Andorra sense ser-hi resident fiscal? No. Per beneficiar-se de la fiscalitat andorrana, cal ser resident fiscal a Andorra, la qual cosa suposa una instal·lació efectiva i una autorització de residència en vigor. Facturar des d’Andorra sense residir-hi exposa a una regularització al país de residència fiscal real.
És obligatori crear una societat per instal·lar-se a Andorra com a independent? No. L’exercici per compte propi, sense societat, és una via legal i habitual, especialment per a les professions liberals. L’elecció depèn de la xifra de negocis previstoa, de la clientela i de l’estratègia de retribució desitjada.
Quin és el tipus d’IGI aplicable a una prestació de consultoria o de desenvolupament? El tipus general del 4,5% s’aplica a la gran majoria de prestacions de consultoria, desenvolupament i creació de contingut, sempre que se superi el llindar de subjecció de 40.000 € de xifra de negocis anual.
Quant costa la cotització CASS per a un independent que comença? Depèn del tram aplicable. Al tram reduït del 25%, la cotització mensual és d’aproximadament 147 €. Al tram de referència del 100%, arriba als aproximadament 588 €. El tram aplicable depèn de la renda neta i, segons els casos, de la xifra de negocis declarada.
Els dividends pagats per una societat andorrana estan gravats a Andorra? No, els dividends distribuïts per una societat andorrana a un resident fiscal andorrà estan exempts d’IRPF, la qual cosa explica l’interès de l’estructuració en societat per a les rendes elevades, un cop pagat l’impost sobre societats prèviament.
Quina és la diferència entre residència activa per inversió i per professió liberal? La primera suposa la creació d’una societat amb una participació superior al 34% i un dipòsit de 50.000 € no remunerats davant l’Autoritat Financera Andorrana. La segona es basa en l’obtenció d’una autorització d’exercici de la professió liberal i, si escau, una inscripció al col·legi professional competent, sense obligació de dipòsit financer.
Xifres i llindars basats en la reglamentació vigent a la data de publicació (22 de setembre de 2026), sense perjudici d’evolucions legals. S’ha de verificar amb el seu assessor abans de qualsevol decisió.
Per aprofundir-hi: Residència activa a Andorra, Crear una SL a Andorra, Professió liberal a Andorra, Fiscalitat a Andorra, IGI a Andorra.
Un primer intercanvi confidencial amb els nostres assessors per avaluar la vostra situació i les vostres possibilitats.
Gràcies! La vostra sol·licitud s'ha enviat correctament. Us respondrem al més aviat possible.
Heu descobert tots els nostres serveis?
Rebre el Manual fiscal d'instal·lació a Andorra
Gràcies! Reviseu el vostre correu, la guia arriba.
