Expatriació a Andorra: tràmits i calendari

Una expatriació a Andorra no es prepara únicament amb un formulari de residència. L’habitatge, la fiscalitat del país d’origen, l’activitat professional, el banc, la família, la salut i el patrimoni s’han de coordinar en l’ordre correcte.

El calendari varia segons el perfil: assalariat, emprenedor, inversor, jubilat, esportista o professional internacional. Alguns tràmits es poden realitzar en paral·lel; altres requereixen una autorització prèvia.

Un full de ruta clar redueix els retards i evita signar un contracte de lloguer, comprar un bé o transferir una societat abans d’haver verificat l’estatus adequat.

El projecte en vuit blocs

Bloc	Decisió principal
Residència	Quin permís correspon a l’activitat i els recursos?
Fiscalitat	Quan es traslladarà realment el centre de vida?
Feina	Contracte local, compte propi o activitat internacional?
Societat	Cal crear, conservar o reorganitzar una empresa?
Habitatge	Llogar o comprar, i en quina parròquia?
Família	Estatus del cònjuge, fills, escola i cobertura
Patrimoni	Immobles, participacions, pensions i inversions
Administració	Banc, Comú, CASS, vehicle i documents

Sis a dotze mesos abans de la sortida

La primera fase és estratègica.

Cal:

• analitzar la residència fiscal actual;
• cartografiar els ingressos i actius;
• identificar el permís andorrà;
• verificar els contingents;
• determinar si l’activitat es pot exercir des d’Andorra;
• comparar els costos d’habitatge i salut;
• visitar diverses parròquies;
• estudiar l’escolarització;
• anticipar les vendes, donacions o reestructuracions.

Les operacions patrimonials s’han d’examinar aviat. Una venda d’empresa o una donació realitzada abans o després del canvi de residència pot tenir conseqüències molt diferents.

Tres a sis mesos abans

Aquesta fase concerneix els documents i compromisos.

Prepareu, en particular:

• passaports i actes d’estat civil;
• certificats d’antecedents penals;
• apostil·les o legalitzacions;
• títols i currículum vitae;
• justificants de recursos;
• documents bancaris i origen dels fons;
• contracte de treball o pla de negoci;
• assegurança privada si cal;
• habitatge;
• expedient de les persones a càrrec.

Els documents de vegades tenen un període de validesa limitat. Cal evitar sol·licitar-los massa aviat o massa tard.

Triar el permís que correspongui a la realitat

Les situacions més habituals són:

• residència i treball per compte d’altri;
• residència per compte propi;
• residència sense activitat lucrativa;
• professional amb projecció internacional;
• interès científic, cultural o esportiu;
• altres categories específiques.

Una persona que factura i treballa des d’Andorra ha de disposar d’un estatus que permeti aquesta activitat. Una residència passiva no s’ha d’utilitzar per exercir una feina a distància.

Crear o conservar una societat

Un emprenedor ha de decidir si l’activitat es:

• exercirà mitjançant una nova societat andorrana;
• mantindrà en una empresa estrangera;
• repartirà entre diverses entitats;
• reorganitzarà sota una holding;
• exercirà a títol personal quan estigui permès.

La societat andorrana requereix la inversió estrangera, el banc, els estatuts, el notari, el registre i l’obertura comercial.

Conservar una societat francesa, espanyola o suïssa continua sent possible, però la direcció, les funcions i els fluxos s’han de documentar.

L’habitatge

L’habitatge serveix per a la vida quotidiana i per a l’expedient administratiu.

Abans de signar, verifiqueu:

• la durada del contracte;
• les garanties;
• les despeses;
• l’aparcament;
• els equipaments;
• l’accés a les escoles i a la feina;
• l’adequació de l’habitatge a la llar;
• les condicions de sortida.

Un lloguer inicial sol permetre posar a prova la parròquia abans d’una compra.

Instal·lar-se amb la família

L’estatus del titular principal no atorga automàticament els mateixos drets a tots els membres de la llar.

Cal preparar:

• el reagrupament o la sol·licitud conjunta;
• els recursos addicionals;
• els documents de filiació;
• el dret a treballar del cònjuge;
• la cobertura mèdica;
• les matriculacions escolars;
• la custòdia i les activitats;
• els tràmits al Comú.

La decisió s’ha de compartir. El ritme d’integració del cònjuge i els fills influeix fortament en la sostenibilitat del projecte.

Salut i seguretat social

Un assalariat o autònom generalment està afiliat a la CASS. Els residents sense activitat han de disposar d’una assegurança privada conforme.

Abans de la sortida:

• verifiqueu la data d’inici de la cobertura;
• prepareu els expedients mèdics;
• identifiqueu les necessitats de tractament;
• compareu una assegurança complementària;
• preveieu la cobertura de les persones a càrrec;
• informeu-vos sobre l’atenció a França o Espanya.

Trasllat fiscal i obligacions del país d’origen

La sortida s’ha de documentar. Segons el país, poden ser necessàries declaracions específiques.

Cal examinar, en particular:

• la data de canvi de residència;
• els ingressos percebuts abans i després;
• els comptes bancaris;
• els béns immobles conservats;
• les societats i càrrecs;
• les pensions;
• l’eventual exit tax;
• les obligacions de no resident;
• els convenis fiscals.

La primera declaració després de la sortida sol ser la més delicada. Pot requerir declaracions en tots dos Estats.

El mes del trasllat

Prepareu una llista operativa:

1. entrada a l’habitatge;

2. inscripció al Comú;

3. finalització de la immigració;

4. CASS o assegurança;

5. compte bancari corrent;

6. telefonia i serveis;

7. escolarització;

8. vehicle i permís de conduir;

9. facturació professional;

10. arxivament de les proves de presència.

Els primers dotze mesos

El primer any serveix per demostrar la coherència del projecte.

Conserveu:

• bitllets i extractes de desplaçaments;
• factures de l’habitatge;
• despeses corrents;
• contractes professionals;
• actes de la societat;
• documents de la CASS;
• declaracions fiscals;
• proves d’escolarització;
• renovacions d’assegurança.

Per a una empresa amb inversió estrangera, seguiu també l’activitat efectiva i els objectius anunciats.

Pressupost a elaborar

El pressupost ha d’incloure:

• habitatge i fiança;
• despeses d’immigració;
• contribucions o inversions del permís;
• creació de societat;
• banc i notari;
• assegurança;
• escola;
• vehicle;
• trasllat;
• fiscalitat del país d’origen;
• tresoreria de seguretat.

L’impost només representa una part del cost de l’expatriació.

Preguntes freqüents

Quant de temps es triga a instal·lar-se? Solen ser necessaris diversos mesos, especialment per a un emprenedor o una família. No es garanteix cap termini global.

Cal començar per l’habitatge o la residència? Tots dos estan vinculats. Cal verificar el permís i el contingent abans d’un compromís important, disposant alhora d’un justificant d’habitatge per a l’expedient.

Es pot traslladar abans d’haver creat la societat? Depèn de l’estatus. La via per compte propi exigeix coordinar societat i immigració.

Quan s’esdevé resident fiscal? La resposta depèn dels fets, els dies de presència, els interessos econòmics i el conveni amb el país d’origen.

Per saber-ne més: Residències, Creació de societat, Fiscalitat, Salut.