ProGestió
Andorra
Comparativa de fiscalitat, cost de vida, accés a la UE i terminis entre Andorra i Portugal per a emprenedors el 2026.
Contingut verificat per l'equip jurídic i fiscal de ProGestió Andorra — Darrera actualització:
Andorra i Portugal apareixen sistemàticament en les mateixes converses d’emprenedors francòfons que busquen un marc fiscal més favorable. Els dos països projecten una imatge de suavitat fiscal, un clima agradable i una proximitat cultural amb França i Espanya. Però les seves lògiques són radicalment diferents: una és una micro-jurisdicció fora de la Unió Europea amb fiscalitat estructuralment baixa, l’altra un Estat membre de la UE els avantatges fiscals del qual per a nous residents s’han reduït fortament des del 2024. Aquest comparatiu posa cara a cara la fiscalitat, el cost de vida, l’accés al mercat europeu i els terminis d’instal·lació, per a un emprenedor que ha de triar entre Andorra i Portugal el 2026.
Andorra construeix el seu atractiu sobre tipus baixos i estables des de l’obertura de la seva economia a partir del 2010-2012: impost sobre societats i impost sobre la renda de les persones físiques plafonats, IVA andorrà (IGI) entre els més baixos d’Europa. El país no és membre de la Unió Europea però disposa d’un acord d’associació en procés de ratificació amb Brussel·les.
Portugal, en canvi, és un Estat membre de la UE amb fiscalitat ordinària, amb tipus propers a la mitjana europea. El seu atractiu per als expatriats es basava històricament en el règim de resident no habitual (NHR), que oferia una exempció o una tributació reduïda sobre certs ingressos durant deu anys. Aquest règim es va tancar als nous arribats des de l’1 de gener de 2024 i es va substituir per un dispositiu molt més restringit, centrat en la recerca científica i la innovació. Per a un emprenedor clàssic que s’instal·la el 2026, l’antic avantatge fiscal portuguès pràcticament ja no existeix.
A Andorra, l’impost sobre societats (IS) aplica un tipus general del 10 %, entre els més baixos d’Europa occidental, amb règims particulars per a certes activitats (holdings, gestió de propietat intel·lectual) que poden reduir encara més la base imposable en condicions precises.
A Portugal, el tipus normal de l’impost sobre societats (IRC) és sensiblement més elevat, amb un tipus estàndard proper al 21 %, al qual s’afegeixen sobretaxes municipals (derrama) i, per sobre de certs llindars de benefici, una sobretaxa estatal (derrama estadual) que pot situar el tipus efectiu marginal clarament per sobre del 21 % per a les societats més rendibles. Existeix un règim reduït per a les petites i mitjanes empreses sobre un primer tram de benefici, però la diferència amb Andorra segueix sent estructural: un IS gairebé el doble a Portugal.
L’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) andorrà es basa en una escala progressiva de tres trams: un tram exempt fins a 24 000 € de renda anual, un tram del 5 % entre 24 000 € i 40 000 €, i després un tipus plafonat al 10 % a partir d’aquí. Aquest plafonament al 10 % és un dels arguments més citats pels emprenedors que comparen les dues destinacions.
A Portugal, l’impost sobre la renda (IRS) segueix sent una escala progressiva clàssica, amb un tipus marginal que pot apropar-se al 48 % per als trams més alts de renda, sense cap dispositiu generalitzat de plafonament per a un emprenedor ordinari des del tancament del NHR als nous arribats. La diferència de tipus marginal entre els dos països és, per tant, considerable per a un empresari que es remunera personalment per sobre d’un cert nivell.
Aquí és on la comparació s’inverteix a favor de Portugal. Com a Estat membre de la Unió Europea, Portugal ofereix a l’emprenedor que s’hi instal·la un accés directe al mercat únic, la lliure circulació de béns i serveis dins la UE, i la ciutadania europea per als residents que obtenen la nacionalitat portuguesa després del període de residència requerit.
Andorra no és membre de la UE. Els residents andorrans poden circular per l’espai Schengen com a turistes, dins del límit de les normes d’estada de curta durada aplicables als ciutadans de països tercers, però no disposen d’un dret de treball o de residència automàtic en un altre Estat de la UE. Per a una societat andorrana que vengui béns o serveis a la UE, això implica tràmits duaners o estructures intermèdies que una societat portuguesa no ha de gestionar.
La instal·lació activa a Andorra suposa la creació d’una societat amb una activitat econòmica real al territori, i el manteniment d’una presència efectiva al país. L’estatut distingeix la residència dita «activa» (lligada al treball o a l’exercici d’una activitat a Andorra) i la residència dita «passiva» (sense activitat lucrativa local, reservada a persones amb ingressos o un patrimoni suficients). Aquesta segona via ha vist endurir-se les seves condicions d’inversió diverses vegades des del 2025, amb llindars que han anat evolucionant segons els textos reglamentaris successius; l’import exacte exigit avui s’ha de verificar cas per cas abans de qualsevol gestió, ja que diverses revisions s’han succeït en poc temps.
A Portugal, un emprenedor no europeu pot instal·lar-se mitjançant un visat D2 (emprenedor/inversor independent) vinculat a un projecte econòmic viable, o mitjançant el programa anomenat «golden visa», reorientat des del tancament de la via immobiliària directa cap a inversions en fons qualificats o la creació de llocs de treball. Un ciutadà francès o espanyol, ciutadà de la UE, en canvi no necessita cap visat per instal·lar-se a Portugal: la llibertat d’establiment europea s’aplica plenament, cosa que simplifica considerablement la logística administrativa respecte d’Andorra.
Les dues destinacions comparteixen un punt comú: una forta pressió immobiliària a les zones més demandades, alimentada per l’afluència de nous residents estrangers. Andorra la Vella i les estacions turístiques del país mostren lloguers i preus de compra que han pujat fortament els darrers anys, en un mercat de mida reduïda i amb oferta limitada. Lisboa, Porto i la regió de l’Algarve han viscut una dinàmica comparable a Portugal, impulsada en particular pels antics fluxos del programa golden visa i pel teletreball internacional.
El cost de la vida quotidiana (alimentació, serveis, transport) continua sent globalment més elevat a Andorra que a Portugal, a causa de l’estretor del mercat andorrà i la seva dependència de les importacions. Portugal manté un cost de vida entre els més baixos d’Europa occidental fora de la capital, un avantatge real per a un emprenedor que no busca només l’optimització fiscal sinó també un equilibri pressupostari global.
La creació d’una societat a Andorra segueix un circuit regulat: reserva del nom al registre, autorització d’inversió estrangera quan l’accionista no és andorrà, constitució notarial, i després inscripció al registre de comerç. Aquest circuit sol trigar diverses setmanes a uns quants mesos segons la rapidesa de les diferents administracions implicades i la complexitat de l’expedient d’inversió estrangera. El capital social mínim varia segons la forma escollida: una societat de responsabilitat limitada (SL) exigeix un capital mínim clarament inferior al d’una societat anònima (SA), aquesta darrera reservada a projectes de més envergadura o que necessiten una estructura accionarial més àmplia.
A Portugal, la creació d’una societat de responsabilitat limitada (Lda) és administrativament més ràpida per a un resident europeu, amb procediments en línia («empresa na hora») que permeten una constitució en pocs dies en els casos més senzills, sense exigència de capital mínim significatiu per a les formes més habituals. L’absència de filtre d’inversió estrangera per a un ciutadà de la UE accelera notablement el procés respecte d’Andorra.
| Criteri | Andorra | Portugal |
|---|---|---|
| Impost sobre societats | Tipus general 10 % | Tipus estàndard proper al 21 %, sobretaxes municipals i estatals possibles |
| Impost sobre la renda | Escala plafonada al 10 % (exempció fins a 24 000 €) | Escala progressiva, tipus marginal que pot apropar-se al 48 % |
| Membre de la UE | No (acord d’associació en curs) | Sí, accés ple al mercat únic |
| Visat per a un ciutadà de la UE | Cal procediment de residència andorrana | No cal cap visat |
| Règim fiscal atractiu per a expatriats | Sí, estructural i estable | Fortament reduït des del tancament del NHR als nous arribats el 2024 |
| Cost de la vida quotidiana | Més aviat elevat | Més aviat moderat fora de les grans ciutats |
| Termini de creació de societat | Diverses setmanes a uns quants mesos | D’uns dies a unes setmanes per a un resident de la UE |
Un emprenedor que factura principalment fora de la Unió Europea, que pot organitzar una presència física real a Andorra i que prioritza un tipus impositiu personal i societari baix, trobarà al Principat un marc més favorable en el pla estrictament fiscal. Això és especialment cert per a les activitats de consultoria, gestió patrimonial, comerç internacional o creació de contingut la clientela del qual no és majoritàriament europea.
Un emprenedor l’activitat del qual depèn d’un accés fluid al mercat únic europeu, que ven béns físics a la UE, que té personal en diversos països europeus, o que prioritza la simplicitat administrativa d’un estatut de ciutadà europeu sense tràmit de residència, s’orientarà més naturalment cap a Portugal, encara que això impliqui acceptar una fiscalitat menys avantatjosa.
El primer parany consisteix a comparar només els tipus anunciats sense tenir en compte les condicions d’elegibilitat. La residència andorrana, sigui activa o passiva, imposa obligacions de presència i tràmits d’inversió o d’activitat real: un tipus del 10 % només s’aplica a una societat realment domiciliada i gestionada des d’Andorra, amb un directiu físicament present al país.
El segon parany és raonar sobre el Portugal «d’abans del 2024», fiant-se d’informacions obsoletes sobre el NHR. Aquest règim atractiu per als nous residents ja no és accessible en la seva versió àmplia des de l’1 de gener de 2024; només subsisteix un dispositiu centrat en la recerca i la innovació per a perfils molt específics. Un emprenedor que planifica la seva instal·lació basant-se en l’antic NHR comet un error de càlcul potencialment costós.
El tercer parany és descuidar la fiscalitat de sortida del país d’origen. Un resident fiscal francès o espanyol que trasllada la seva residència fiscal, ja sigui cap a Andorra o cap a Portugal, continua subjecte a normes d’«exit tax» o de control de la residència fiscal real que poden qüestionar l’avantatge buscat si el trasllat no està correctament documentat.
El règim NHR portuguès encara existeix el 2026? No, no en la seva versió històrica. Es va tancar als nous arribats des de l’1 de gener de 2024 i es va substituir per un dispositiu molt més restringit, centrat en certs perfils de recerca científica i innovació, no representatiu de la majoria d’emprenedors.
Un ciutadà francès pot instal·lar-se a Portugal sense visat? Sí. Com a ciutadà de la Unió Europea, no cal cap visat per instal·lar-se i treballar a Portugal, a diferència de la instal·lació a Andorra que exigeix obtenir un estatut de resident.
Andorra ofereix un accés al mercat europeu comparable a Portugal? No. Andorra no és un Estat membre de la Unió Europea. Un acord d’associació és en procés de ratificació, però no atorga els mateixos drets de circulació, de treball i de comerç que una adhesió plena a la UE, de la qual gaudeix Portugal.
El capital mínim per crear una societat és el mateix als dos països? No. Andorra distingeix la societat de responsabilitat limitada (SL), que exigeix un capital mínim reduït, de la societat anònima (SA), amb un capital mínim molt més elevat. Portugal no imposa cap exigència de capital mínim significativa per a les formes de societat més habituals.
Quina destinació és la més barata del dia a dia? Portugal, fora de les grans zones turístiques, mostra globalment un cost de la vida quotidiana més baix que el d’Andorra, on l’estretor del mercat i la dependència de les importacions encareixen els preus.
Es pot combinar una societat andorrana i una residència portuguesa, o a l’inrevés? Tècnicament, existeixen muntatges d’aquest tipus, però exposen a un risc de doble residència fiscal i de requalificació per part de les administracions franceses o espanyoles d’origen. Qualsevol estructuració d’aquest tipus s’ha de validar cas per cas amb un assessor fiscal abans de posar-la en pràctica.
Xifres i llindars basats en la normativa vigent en la data de publicació (8 d’octubre de 2026), subjectes a possibles canvis legals. Cal verificar-ho amb el vostre assessor abans de prendre qualsevol decisió.
Per anar més lluny: Crear la teva societat a Andorra, Entendre la residència activa, La fiscalitat andorrana explicada, Acompanyament per a emprenedors, Esdevenir resident fiscal a Andorra.
Un primer intercanvi confidencial amb els nostres assessors per avaluar la vostra situació i les vostres possibilitats.
Gràcies! La vostra sol·licitud s'ha enviat correctament. Us respondrem al més aviat possible.
Heu descobert tots els nostres serveis?
Rebre el Manual fiscal d'instal·lació a Andorra
Gràcies! Reviseu el vostre correu, la guia arriba.
