ProGestió AndorraProGestió Andorra
ProGestió
Andorra

Deixar França per Andorra: els criteris reals

Fiscalitat, activitat, família, residència i patrimoni: descobriu els criteris a analitzar abans de deixar França per instal·lar-se a Andorra.

Contingut verificat per l'equip jurídic i fiscal de ProGestió Andorra — Darrera actualització:

Revisió: LinkedIn — Fiscalista i expert en projectes financers, ProGestió AndorraProGestió · Carrer de la Grau 5-7, Edifici Olimpia, AD500 Andorra la VellaFonts oficials : govern.ad  ·  impostos.ad  ·  La nostra metodologia

Els anuncis fiscals, els debats polítics i la incertesa econòmica poden accelerar una reflexió sobre l’expatriació. No han de, únicament, determinar una sortida de França cap a Andorra.

Una instal·lació reeixida es basa en una decisió duradora: viure realment al Principat, organitzar-hi la seva activitat, preparar la família i acceptar les conseqüències jurídiques d’un canvi de residència.

Marxar únicament en reacció a una notícia pot conduir a una estructura inadequada, un retorn precipitat o un conflicte de residència fiscal. El bon projecte ha de continuar sent coherent encara que canviï el context polític.

Els sis criteris a examinar abans de decidir

Criteri Pregunta essencial
Mode de vida Desitgeu realment viure a Andorra diversos anys?
Activitat Es pot dirigir o exercir des del Principat?
Família Estan el cònjuge i els fills d’acord amb el projecte?
Fiscalitat Quins ingressos continuaran sent imposables a França?
Patrimoni Quins actius, societats i immobles conserveu?
Calendari Es pot preparar el trasllat abans de les operacions importants?

La fiscalitat pot ser un factor, però s’ha de situar en el conjunt.

Comparar el tipus no basta

Andorra aplica un tipus general del 10 % a l’IRPF i a l’impost sobre societats, mentre que França utilitza una escala progressiva per a les persones físiques i un tipus normal del 25 % per a les societats.

Aquesta diferència nominal no permet calcular automàticament l’estalvi d’una persona concreta.

Cal integrar, en particular:

  • la naturalesa dels ingressos;
  • les cotitzacions socials;
  • les despeses professionals;
  • la composició de la llar;
  • els dividends i plusvàlues;
  • els actius immobiliaris francesos;
  • l’eventual exit tax;
  • les retencions en origen;
  • els convenis fiscals.

Una simulació seriosa compara la situació abans i després de la sortida, inclosos els impostos que subsisteixen a França.

La residència fiscal ha de correspondre als fets

França pot considerar resident una persona quan la seva llar, la seva activitat principal o el seu centre d’interessos econòmics hi romanen.

Andorra considera, en particular, la presència de més de 183 dies o el nucli principal dels interessos econòmics.

En cas de doble reivindicació, el conveni francoandorrà examina successivament l’habitatge permanent, el centre d’interessos vitals, la residència habitual i altres criteris.

Per tant, l’expedient ha de ser coherent en diversos elements:

  • lloc de vida del cònjuge i els fills;
  • escolarització;
  • habitatge realment disponible;
  • direcció de les societats;
  • contractes i lloc de treball;
  • comptes bancaris i despeses corrents;
  • inscripcions administratives;
  • calendari del trasllat.

Una adreça andorrana i una targeta de residència no basten si el conjunt de la vida continua organitzat a França.

Conservar una empresa francesa

Una sortida personal no obliga necessàriament a tancar o transferir una societat francesa.

Es poden estudiar diverses opcions:

  • conservar l’empresa i nomenar una direcció local;
  • continuar sent administrador documentant les funcions exercides;
  • crear una societat andorrana per a una nova activitat diferenciada;
  • establir una holding quan ho justifiquin les participacions i una lògica de grup;
  • vendre l’activitat o part del capital.

Cal evitar facturar des d’una societat andorrana prestacions que en realitat continuen realitzant-se amb els mitjans de l’empresa francesa. Les funcions, riscos, empleats i contractes han de seguir la realitat econòmica.

Crear una societat a Andorra: en quins casos?

Una societat andorrana pot ser pertinent per a una activitat realment dirigida des del Principat: consultoria, digital, comerç, serveis internacionals o una nova branca independent.

Ha de disposar d’una organització creïble:

  • administrador present i actiu;
  • domicili social o oficina adequats;
  • compte bancari;
  • contractes propis;
  • comptabilitat;
  • clients i proveïdors identificables;
  • activitat efectiva dins els terminis previstos per a la inversió estrangera.

Crear una societat únicament per emetre factures des d’un tipus inferior, sense traslladar les funcions, exposa a riscos fiscals i bancaris.

Els ingressos que poden continuar gravats a França

Després de la sortida, França conserva, en particular, un dret de tributació sobre certs ingressos de font francesa:

  • lloguers d’immobles situats a França;
  • plusvàlues immobiliàries;
  • remuneracions vinculades a una activitat exercida a França;
  • certes pensions;
  • ingressos o distribucions segons les normes internes i convencionals;
  • patrimoni immobiliari francès inclòs en l’IFI.

El conveni evita o corregeix certes dobles imposicions, però no converteix els ingressos francesos en ingressos exclusivament andorrans.

Preparar el patrimoni abans de la sortida

Les operacions realitzades just abans o després del canvi de residència poden tenir conseqüències importants:

  • donació d’accions;
  • aportació a una holding;
  • venda d’empresa;
  • desmembrament;
  • transferència d’una cartera;
  • venda d’un immoble;
  • distribució excepcional.

El calendari s’ha de definir abans de la signatura. Una operació concebuda després del fet generador generalment no pot corregir la fiscalitat ja generada.

La família i el dia a dia

El projecte també ha d’integrar:

  • habitatge i mercat de lloguer;
  • escola i idiomes;
  • salut i CASS;
  • feina del cònjuge;
  • vehicles;
  • distància amb els familiars;
  • mobilitat cap als aeroports;
  • activitats i entorn de muntanya.

Una diferència fiscal pot perdre tot el seu interès si el mode de vida no convé a la llar.

Un calendari de decisió raonable

Sis a dotze mesos abans: analitzar la residència, l’activitat, el patrimoni i la família.

Tres a sis mesos abans: preparar l’habitatge, la immigració, els documents, el banc i l’eventual societat.

En el moment de la sortida: organitzar les declaracions, els contractes, els mandats i les proves de trasllat.

Després de la instal·lació: conservar els justificants de presència, implementar la comptabilitat i verificar el primer any fiscal en tots dos països.

Preguntes freqüents

Justifica fiscalment un període d’inestabilitat política una sortida? No. La residència es basa en fets personals i econòmics, no en el motiu polític del trasllat.

Es pot conservar la casa a França? Sí. No obstant això, pot ser un element de residència i continua subjecta a les normes franceses sobre ingressos, plusvàlues i eventualment l’IFI.

Cal transferir totes les societats? No. Conservar-les amb una governança adequada pot ser més coherent que una transferència artificial.

Quan cal començar l’anàlisi? Abans de qualsevol venda, donació, distribució important o constitució de holding.

Per saber-ne més: Andorra o França, Fiscalitat a Andorra, Residències, Creació de societat, Instal·lar-se en família.

ProGestió
Andorra

Parlem del vostre futur

Un primer intercanvi confidencial amb els nostres assessors per avaluar la vostra situació i les vostres possibilitats.