

Capital social, notari, taxes, comptabilitat: el detall complet dels costos reals per crear una societat a Andorra el 2026.
Contingut verificat per l'equip jurídic i fiscal de ProGestió Andorra — Darrera actualització:
Crear una societat a Andorra atrau cada cop més emprenedors francesos i espanyols, seduïts per una fiscalitat moderada i un marc estable. Però les xifres que circulen en línia, sovint reduïdes al simple cost del capital social mínim, no reflecteixen la realitat pressupostària completa d’una constitució de societat. Entre despeses notarials, taxes administratives, dipòsit del capital, autoritzacions d’inversió estrangera i honoraris professionals, el cost de creació de societat a Andorra s’estén sobre diversos conceptes que cal anticipar abans de qualsevol compromís. Aquest article detalla cadascun d’aquests conceptes per permetre una comparació honesta amb França o Espanya.
El capital de la SL a Andorra correspon a la Societat Limitada, la forma jurídica més habitual per a petites i mitjanes estructures. Aquest capital s’ha de desembossar íntegrament en el moment de la constitució, a diferència d’altres jurisdiccions que admeten un desembossament parcial. Concretament, la suma s’ha de dipositar en un compte bancari obert a nom de la societat en formació, abans de la signatura dels estatuts davant notari.
Per a una Societat Anònima (SA), el capital mínim exigit és clarament superior, cosa que orienta de manera natural els creadors de petites estructures cap a la SL. Aquest capital no és una despesa perduda: continua sent propietat de la societat i pot utilitzar-se per al seu funcionament des de la immatriculació. No s’ha de confondre, doncs, amb despeses de constitució pròpiament dites, encara que representi una immobilització de tresoreria a preveure des del principi.
La constitució d’una societat andorrana implica obligatòriament el pas davant notari per a l’establiment dels estatuts i l’acta de constitució. Els honoraris notarials varien segons la complexitat de l’acte, l’import del capital social i el nombre de socis. És raonable preveure un pressupost notarial que pot representar una part significativa del cost total de creació, especialment per a estructures amb diversos accionistes o estatuts a mida.
A aquestes despeses s’hi afegeixen els tràmits d’inscripció al registre de comerç, que també generen taxes administratives específiques. Aquests imports els fixen les autoritats andorranes i poden evolucionar d’un any a l’altre, per la qual cosa convé verificar les tarifes vigents en el moment precís de la constitució en lloc de confiar en xifres desactualitzades.
Per a qualsevol emprenedor no resident que vulgui posseir una part significativa del capital d’una societat andorrana, cal una autorització d’inversió estrangera. Aquest tràmit administratiu, gestionat pel govern d’Andorra, comporta despeses d’expedient pròpies, diferents de les despeses notarials. El termini de tramitació d’aquesta autorització també s’ha d’integrar en el calendari de creació, ja que condiciona tot el procés.
Aquesta etapa sovint es descuida en les estimacions ràpides trobades en línia, quan constitueix un pas obligatori per a la majoria de promotors de projectes estrangers. L’import exacte d’aquesta taxa depèn de l’estructura del capital i del perfil dels socis, cosa que fa difícil qualsevol generalització xifrada sense un estudi de cas precís.
Més enllà de les despeses oficials, la constitució d’una societat andorrana implica generalment el recurs a un professional local: gestoria fiscal, gestor o assessor en creació d’empreses. Aquests honoraris cobreixen la preparació dels estatuts, la coordinació amb el notari, la presentació dels expedients davant les administracions competents i, sovint, l’acompanyament en l’obertura del compte bancari professional.
Aquesta partida de despesa, variable segons la complexitat del projecte i el nivell d’acompanyament desitjat, resulta determinant per evitar errors costosos. Una societat mal estructurada des de l’origen pot generar despeses de correcció posteriors molt superiors als estalvis obtinguts en evitar un acompanyament professional.
Les despeses d’empresa a Andorra no s’acaben amb la signatura dels estatuts. Un cop la societat està immatriculada, diverses obligacions recurrents generen costos anuals que cal integrar al pressupost previsional:
Aquests costos recurrents, sovint absents de les simulacions inicials, s’han d’anticipar ja des de la fase de creació per establir un pressupost realista per als primers anys d’activitat.
Comparar el cost de creació d’una societat a Andorra amb el que s’observa a França o a Espanya suposa raonar amb estructures equivalents. A França, la creació d’una SASU o d’una SARL implica despeses de registre, anuncis legals i, segons els casos, honoraris de redacció dels estatuts. A Espanya, la constitució d’una SL segueix una lògica similar a la d’Andorra, amb pas notarial i inscripció al registre mercantil.
La diferència principal no rau tant en el cost de constitució en si, globalment comparable entre aquestes tres jurisdiccions, sinó en la fiscalitat aplicable un cop la societat ja està en activitat. És aquesta dimensió la que explica l’atractiu d’Andorra per a certs perfils, més que el simple import de les despeses inicials.
| Concepte de cost | Andorra | França | Espanya |
|---|---|---|---|
| Capital social mínim | Exigit, desembossat íntegrament (SL) | Lliure per a SASU/SARL | Exigit, desembossat íntegrament (SL) |
| Despeses notarials | Obligatòries | No sistemàtiques | Obligatòries |
| Autorització inversió estrangera | Sí, per a no residents | No | No, excepte sectors regulats |
| Comptabilitat anual obligatòria | Sí | Sí | Sí |
| Fiscalitat de societats | Moderada | Més elevada | Intermèdia |
Aquesta taula és orientativa: els imports precisos varien segons l’estructura escollida i s’han de verificar cas per cas amb un professional.
Contràriament a una idea molt estesa, la comptabilitat andorrana no és una formalitat lleugera. Les societats han de portar una comptabilitat conforme a les normes locals, dipositar comptes anuals i respectar obligacions declaratives precises davant l’administració fiscal. Aquesta partida representa un cost recurrent, generalment mensual o anual segons la modalitat de facturació escollida pel gestor a càrrec de l’expedient.
El nivell d’aquest cost depèn directament del volum d’activitat, del nombre de transaccions i de la complexitat de l’estructura (presència d’una holding, socis estrangers, fluxos internacionals). Per tant, és difícil donar una xifra única vàlida per a totes les situacions.
Alguns promotors de projectes limiten la seva estimació al simple capital social mínim, descuidant les despeses notarials, l’autorització d’inversió estrangera i els costos recurrents de gestió. Aquest enfocament sovint condueix a una subestimació del pressupost real necessari per començar una activitat a Andorra en condicions favorables.
Un altre error habitual consisteix a comparar només les tarifes oficials publicades per les administracions, sense integrar els honoraris professionals que gairebé sempre acompanyen la creació d’una societat a l’estranger. Un emprenedor no resident, poc familiaritzat amb els tràmits locals, rarament té interès a gestionar sol tot el procés.
L’elecció entre SL i SA influeix directament en el pressupost de creació. La SL, més accessible, convé a la majoria de petites estructures i holdings patrimonials. La SA, amb un capital mínim més elevat i tràmits més reforçats, s’adreça més bé a projectes de més envergadura o que necessiten una imatge institucional particular.
L’elecció de l’estructura ha d’estar guiada per la naturalesa del projecte, el nombre de socis previst i les perspectives de desenvolupament, més que per la simple voluntat de minimitzar les despeses inicials. Una estructura mal adaptada des del principi pot generar costos de transformació posteriors més elevats que la diferència inicial entre les dues formes.
Un acompanyament d’una gestoria especialitzada permet establir un pressupost previsional realista, integrant tots els conceptes esmentats anteriorment. Aquest enfocament limita el risc de sorpreses desagradables durant la constitució i assegura el calendari, especialment per a l’obtenció de l’autorització d’inversió estrangera, una etapa que pot alentir un projecte mal preparat.
L’acompanyament inclou generalment la coordinació amb el notari, el banc i les administracions competents, així com un assessorament sobre l’elecció de l’estructura jurídica més adequada al projecte. Aquest paper de coordinació té un valor propi, diferent del simple compliment de les obligacions legals.
El capital social d’una SL s’ha de desembossar íntegrament en el moment de la creació? Sí, a Andorra, el capital social d’una Societat Limitada s’ha de desembossar íntegrament i dipositar al compte bancari de la societat abans de la signatura de l’acta de constitució davant notari.
Les despeses de notari són fixes o variables? Varien segons la complexitat de l’acte, el nombre de socis i l’import del capital social. Es recomana sol·licitar un pressupost precís abans d’iniciar el tràmit.
L’autorització d’inversió estrangera és obligatòria per a tots els creadors? Afecta principalment els no residents que posseeixen una part significativa del capital. Les modalitats precises depenen de l’estructura de l’accionariat i s’han de verificar cas per cas.
El cost de creació és realment més baix que a França o Espanya? Les despeses de constitució pròpiament dites són globalment comparables. La diferència es troba sobretot en la fiscalitat aplicable un cop la societat ja està en activitat, més que en el moment de la creació.
La comptabilitat anual representa un cost important a llarg termini? Sí, és una obligació recurrent per a qualsevol societat andorrana. El seu cost depèn del volum d’activitat i de la complexitat de l’estructura, i s’ha d’integrar ja des de l’establiment del pressupost previsional.
Es pot estimar un pressupost global abans de llançar el projecte? Una estimació fiable requereix integrar tots els conceptes: capital social, despeses notarials, taxes administratives, autorització d’inversió estrangera, honoraris professionals i costos recurrents de comptabilitat. Una gestoria especialitzada pot elaborar aquesta projecció cas per cas.
Per anar més lluny: Crear una societat a Andorra, Crear una SL a Andorra, Comptabilitat a Andorra, Andorra vs França, Andorra vs Espanya.
Un primer intercanvi confidencial amb els nostres assessors per avaluar la vostra situació i les vostres possibilitats.
Gràcies! La vostra sol·licitud s'ha enviat correctament. Us respondrem al més aviat possible.
Heu descobert tots els nostres serveis?
Rebre el Manual fiscal d'instal·lació a Andorra
Gràcies! Reviseu el vostre correu, la guia arriba.