Assessoria fiscal a Andorra per a empreses

Crear una empresa a Andorra és un primer pas. Fer-la funcionar amb una fiscalitat coherent, una comptabilitat útil i uns fluxos internacionals correctament documentats n’és un altre.

Una assessoria fiscal a Andorra per a empreses ha de permetre al directiu respondre a preguntes molt concretes: quines despeses són deduïbles? Com remunerar l’administrador? Quan aplicar l’IGI? Com facturar a un client estranger? Pot una filial pagar un dividend sense una retenció excessiva? Quins documents cal conservar per justificar les operacions intragrup?

El paper de l’assessor fiscal no és prometre una absència d’impostos. Consisteix a construir una organització clara, conforme i adaptada a l’activitat real de la societat.

Els principals temes fiscals d’una societat andorrana

Tema	Pregunta a resoldre
Impost sobre societats	Quin és el benefici fiscal després dels ajustos comptables?
IGI	On es localitza l’operació i quin tipus s’aplica?
Remuneració del directiu	Salari, remuneració d’administrador o dividend?
Operacions internacionals	Intervé una retenció, un conveni o un establiment permanent?
Fluxos intragrup	És el servei real, útil, documentat i facturat al preu de mercat?
Tresoreria i distribucions	Es pot distribuir el benefici o ha de romandre invertit?
Declaracions	Quins terminis fiscals, socials i comptables cal respectar?

El tipus general de l’impost sobre societats és del 10 %. Aquest tipus s’aplica al benefici fiscal, no a la facturació. El resultat comptable constitueix el punt de partida, i després es corregeix segons les normes fiscals aplicables a les despeses, amortitzacions, provisions, operacions vinculades i ingressos que es beneficien d’un règim particular.

1. Assegurar la deduïbilitat de les despeses

Una despesa no esdevé deduïble perquè s’hagi pagat des del compte bancari de la societat. Ha d’estar vinculada a l’activitat, justificada, comptabilitzada i realitzada en interès de l’empresa.

Els aspectes a vigilar inclouen, en particular:

• les despeses de desplaçament del directiu;
• els vehicles i despeses mixtes;
• els lloguers pagats a una persona vinculada;
• els àpats i despeses de representació;
• els honoraris facturats per una altra societat del grup;
• els interessos de préstecs;
• les despeses personals pagades per l’empresa;
• les amortitzacions d’equips i immobilitzat.

Un expedient fiscal sòlid no es basa únicament en les factures. També ha de permetre entendre la finalitat professional de la despesa.

2. Triar una remuneració coherent per al directiu

El salari, la remuneració d’administrador i el dividend no responen a la mateixa lògica.

El salari remunera una feina i implica obligacions socials. La remuneració d’administrador correspon a les funcions de direcció o governança i s’ha de preveure i documentar. El dividend remunera la tinença del capital; no constitueix una despesa deduïble per a la societat i suposa l’existència d’un benefici distribuïble.

Es pot plantejar una combinació, però ha de tenir en compte:

• la feina realment realitzada;
• l’estatus d’immigració del directiu;
• les cotitzacions a la CASS;
• les necessitats personals de tresoreria;
• la reserva legal;
• els altres socis;
• les futures inversions de l’empresa.

Una política que consisteixi a substituir artificialment tota remuneració professional per dividends pot debilitar l’expedient.

3. Controlar l’IGI i la facturació internacional

El tipus general de l’IGI és del 4,5 %, però no totes les factures suporten automàticament aquest tipus.

Primer cal determinar:

1. la naturalesa del bé o servei;

2. l’estatus professional o particular del client;

3. el seu país d’establiment;

4. el lloc fiscal de l’operació;

5. l’existència d’una exempció, una inversió del subjecte passiu o una obligació estrangera. Una societat andorrana pot facturar a una empresa francesa, espanyola, suïssa o situada en un altre lloc. El tractament depèn, però, del servei prestat. Les prestacions digitals, les formacions, l’immobiliari, el transport, els esdeveniments i els serveis vinculats a un establiment concret no segueixen necessàriament la mateixa norma.

S’han de conservar el text correcte de la factura, els números fiscals, la prova de l’estatus del client i els contractes.

4. Identificar els riscos d’establiment permanent

Una societat andorrana pot quedar subjecta a impostos en un altre país quan hi disposa d’una instal·lació fixa, un equip, un representant amb certes facultats o una activitat prou estable.

El risc s’ha d’examinar, en particular, quan:

• el directiu treballa regularment des de França o Espanya;
• hi ha empleats establerts a l’estranger;
• els contractes es negocien i signen fora d’Andorra;
• s’utilitza una oficina o local en un altre país;
• l’empresa depèn d’un únic client estranger;
• les prestacions es realitzen materialment al territori del client.

La societat s’ha de dirigir i explotar conforme a l’organització anunciada. Una inscripció andorrana no basta per traslladar una activitat que a la pràctica continua exercint-se en un altre lloc.

5. Documentar les operacions entre societats vinculades

Els management fees, préstecs, cànons, lloguers i altres operacions intragrup han de correspondre a condicions normals de mercat.

Per a una prestació de management, cal poder demostrar:

• la naturalesa exacta del servei;
• les persones que l’han realitzat;
• el temps dedicat;
• la utilitat per a la societat beneficiària;
• el mètode de càlcul del preu;
• la coherència amb les funcions i mitjans de la societat facturadora.

Una factura genèrica titulada «consultoria» o «management» sense expedient justificatiu és insuficient. La documentació s’ha de preparar al llarg de l’any, no únicament en cas d’inspecció.

6. Anticipar els dividends i retencions en origen

Quan una societat andorrana rep un dividend d’una filial estrangera, s’han d’examinar tres nivells:

• l’impost pagat per la filial;
• la retenció aplicada al país d’origen;
• l’elegibilitat per a una exempció o un crèdit fiscal a Andorra.

Els convenis fiscals poden reduir certes retencions, però l’avantatge sovint requereix un certificat de residència, una tinença suficient, la condició de beneficiari efectiu i el compliment de les normes antiabús.

Abans d’una distribució important, és prudent verificar els documents i el tipus aplicable en lloc de sol·licitar un reemborsament posteriorment.

7. Implementar un calendari fiscal anual

Una gestió eficaç es basa en un calendari compartit entre el directiu, la comptabilitat i l’assessor fiscal.

Ha d’integrar, en particular:

• les declaracions d’IGI;
• els pagaments a compte i la declaració de l’impost sobre societats;
• les obligacions vinculades a les retencions;
• les declaracions socials;
• l’aprovació i el dipòsit dels comptes;
• l’actualització dels titulars reals;
• les renovacions d’autoritzacions;
• els certificats de residència necessaris per als fluxos internacionals.

El seguiment mensual o trimestral permet identificar les desviacions abans del tancament i evitar que les decisions es prenguin únicament després del final de l’exercici.

A què s’assembla un encàrrec d’assessoria fiscal?

Un encàrrec pot incloure:

1. un diagnòstic de l’estructura i els fluxos;

2. una revisió de la comptabilitat i els contractes;

3. una cartografia dels impostos i països implicats;

4. recomanacions sobre la remuneració i les distribucions;

5. un procediment de facturació i documentació;

6. un calendari anual;

7. una revisió abans del tancament;

8. un acompanyament durant una adquisició, una venda o una inspecció. L’objectiu és donar al directiu una visió previsible de les seves obligacions i reduir els riscos sense crear una estructura desproporcionada.

Preguntes freqüents

Paga sempre una empresa andorrana el 10 %? El tipus general és del 10 %, però l’import depèn de la base fiscal, les despeses no deduïbles, les exempcions i els crèdits aplicables.

Està automàticament exempta d’IGI una factura estrangera? No. La localització depèn del servei, el client i les normes aplicables.

Es poden facturar management fees a una filial? Sí, quan les prestacions són reals, útils, documentades i valorades al preu de mercat. No obstant això, algunes holdings acollides a un règim especial no poden exercir aquesta activitat.

Quan cal consultar un fiscalista? Idealment abans de la signatura d’un contracte important, una distribució, una reestructuració o una operació internacional, i no després de la seva execució.

Per saber-ne més: Fiscalitat a Andorra, Comptabilitat a Andorra, Holding a Andorra, Creació de societat, Andorra · França, Andorra · Espanya, Andorra · Suïssa.